LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. XXX v.]
sots la dita pena dins la dita ciutat,
ravalls de aquella, ni dins lo loch de Altura ni
encara vivent o anant de la dita ciutat
al dit loch de Altura, o del dit loch a la
dita ciutat, no gos portar algunes armadures,
per sotills que sien per les quals se pogués fer de-
fensió o offensió alguna. Et per manament del
spectable don Jayme, com a visrey, sia stat ma-
nat ab crida pública que algú que vinga, serà
vengut o starà en la dita ciutat e loch que,
dins cert terme hagués tretes de la dita ciutat
e loch e dels termens de aquells bacinets, barretes,
barrues, ballestes, archs de flexa, scuts, adargues
les quals vinguen en la dita ciutat e loch,
sots pena de perdre les armes e que la persona
sia a mercè de vós, senyor. Et més avant,
lo jorn de la vostra proposició de la cort, impossa-
sets treva general sots pena de cors e de béns.
Et les dites crides, specialment per les dites
penes allí apposades sien contra disposició de furs,
priviletgis, libertats, costum e bona usanca del

f. XXXI
regne, per que tota la cort humilment supplica
la vostra senyoria que sia vostra mercè revocar e ha-
ver per revocades les dites crides e la dita treva,
quant a les penes de cors e de haver e en les dites
coses senyor farets justícia e tindran la cort a gran
mercè. En altra manera, ab humil e subiecta re-
verència, e vós, senyor, protesten e que no y consenten
ans hi dissenten que per les dites coses no sie en-
genrat prejuhí als de la dita cort ni als del reg-
ne ans tot dret romanga salvu <e> a la cort
e al regne no contrastants les dites coses. Suppli-
cam-vós, senyor, que per vostra mercè ne manets
de les dites <cof> coses fer carta pública.
Et lesta la dita scriptura com los dessús no-
menats elets per la dita cort demanassen e sup-
plicassen lo dit molt alt senyor rey que·ls ator-
gàs e manàs de les dites coses carta pública
e lo dit senyor, no volent aquella manar ni
ésser atorgada, dix que si aturava acort e delli-
beració.

Consequenter vero die mercurii, intitulata

NOTAS:
1401, agost 30. Segorbe