Aquest llibre se centra en l’anàlisi de la doctrina dels òrgans consultius autonòmics elaborada arran de les recents reformes estatutàries. L’estudi combina una anàlisi sincrònica, a manera de foto fixa, i diacrònica, al llarg de la vida de la proposta de reforma, a fi de descobrir l’existència d’una doctrina general dels òrgans consultius sobre cadascuna de les matèries tractades, i la sort que ha corregut la dita doctrina al llarg de la tramitació de la proposta en qüestió. Aquest treball resulta de gran importància tenint en compte que no comptem amb un recurs previ d’inconstitucionalitat, amb la qual cosa el control consultiu sobre les reformes estatutàries compleix així una funció de garantia del respecte als límits a què està sotmesa la iniciativa autonòmica de reforma