LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CCXVIII v.]

priviletgi jurament e del dit protest ensemps.

Et encara que no·ls fos atorgada carta pública

del dit protest o supplicació ensemps ab lo dit

priviletgi e jurament si·ls hauria ésser atorgada

del dit protest o supplicació, la qual carta

per rahó que portaria ab sí als dits priviletgis e

juraments faria inperfeta tota carta pública que

fos treta del dit priviletgi e jurament, la

qual cosa seria contra lo dit priviletgi e contra

lo dit jurament per vós, senyor, prestat en la loa-

ció del dit priviletgi feyta per vós, senyor, en

pública cort per vós celebrada en la ciutat de

Sogorb. Mes avant, senyors molt excel·lents,

sab la vostra molt excel·lent senyoria que segons

tenor del dit priviletgi lo dit molt alt senyor

primogènit és tengut e obligat e axí ho ju-

rarets vós, alta senyora, en son nom de observar

lo dit priviletgi incorruptiblament e que contra

aquell e alguna de les coses contengudes en aquell no

vendrà, farà o attemptarà o fer consentrà o pro-

metrà de dit, paraula, fet o en alguna altra

manera. Et fins vos, dita senyora, en lo dit

nom hajats fet lo dit jurament e atorgada

f. CCXVIIII

carta pública, segons és dit, al dit senyor

primogènit no pot ésser prestat lo sagrament

de fealtat e si·n era seria nul·la per la qual cosa

vós, molt poderós senyors, no devets ni podets

admetre protest o supplicació alguna que corrompa

e derogue al dit privilegi; car en altra guisa no

hauriets jurat lo dit privilegi segons sa tenor,

mas ensemps, ab la adictió del dit protest,

per tal, senyor molt excel·lent e senyora molt

virtuosa, los del dit vostre brac de ciutats

e viles reayls ab temps vós notifiquen les dites

coses per scrit com de paraula vós sien stades di-

verses vegades intimades, supplicant molt hu-

millment vostra molt gran senyoria que la present

jornada, vos, dita senyora, en nom del dit

senyor primogènit, jurets lo dit privilegi segons

sa continència e tenor en axí que per scriptures

antecedents, concorrents e subsegüents no sia

al dit privilegi en res derogat, tolt o di-

minuït, ni en res prejudicat, e per consegüent

no admetats o sentats ésser posats o lests per

part de algun brac, universitat o singulars de la

cort algun protest o scriptures o facats algunes