LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CCCLVIIII v.]

com fos cert a la dita cort, alguns

dies són passats, fos stat deliberat con-

cordatment per aquella que fos feta sub-

venció al molt alt senyor rey de duo

milia florins, per una mesada lla-

vors començat, e per lo debat que adonchs

era en la dita cort entre los braços,

per rahó de la forma del compartiment del

donatiu e préstechs, com los de la ciutat

no volguessen fermar en lo sindicat

per haver los dits dos milia florins

dients que, de feyt, volien pagar

çò que pertangués a la dita ciutat

pagar en aquelles. E per ço fos cessa-

da la dita supplicació e com, a pre-

sent, sobre les dites coses, la dita

cort fos en plenera concòrdia no con-

trastant la sentència, per lo dit sen-

yor rey promulgada, que·l dit

donatiu se levàs de cinch parts

eguals, les tres per generalitats

e les dues parts per compartiment

f. CCCLX

a les coses, fossen remeses als deputats

sobre les quals serien imposades les

dites generalitats. Los quals en cordia tots

ho haguessen a deliberar segons al dit

molt alt senyor era stat atorgat per

la dita cort, per çò, pregava a la dita cort

que volgués fer la dita subvenció

promesa, comencant a la fi de l’altre segons

era stat concordat o semblants paraules

en substància.



E proposades les dites coses per lo dit honorable

micer Johan Dezplà, tresorer de la dita cort,

respós que fessen loch los dits tractadors

e que la dita cort hi deliberaria, els ne tor-

naria resposta de continent.



E partits los dits tractadors de la dita

cort, la dita cort concordà que fos

acordat per braços e, de feyt, cascun dels

braços de la dita cort se apartà

per concordar e deliberar sobre les

dites coses.