LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CCCXCVIIII v.]

dies sia haüt per renunciat e conclús en aquell

plet per cascuna part, salvu que puxen pro-

duhir cartes e altres scriptures en ajuda

de llur dret.



Per lo present novell fur, ajustants

als furs antichs, parlants dels jura-

ments fahedors per la cort e per lo assessor

de la cort statuhim e ordenam que, cas-

cun any la cort, çò és, los justícies e

los assesors juren públicament ultra

les coses les quals per los dits furs

antichs són tenguts jurar que tots

fets propris o d'altri, apart posats, en-

tendran per tot llur sforç e saber en

lo spaxament dels plets e acordaran

e ordenaran les sentències e per ells no ro-

mandran que·ls plets que seran a

punt de dar sentència dins llur

any no sien determenats e fins

per sentència dins lo dit temps.

Los <iustes> jutjes delegats dels

f. CCCC

plets principals o de appel·lacions ne assessors,

qui dejen rebre salari dels plets que

acordaran de les parts, no puxen haver sa-

lari algú ni rebre aquell de llur ju-

dicatura o assessoria, çò és, los jutges

tro a tant haien promulgada llur sen-

tència e los dits assessors tro haien orde-

nada aquella però, los dits juties puxen

constrenyer e forcar les parts littigants

a metre e de posar lo salari a ells pertan-

yent per llur judicatura en poder del cla-

vari d'aquella ciutat, vila o loch on lo

plet se menarà o en poder del notari

del plet a fí que los juties, promulgada

llur sentència e no abans, puxen haver

lo dit salari. E si abans lo dit salari

serà rebut, per qualsevol dels dit

jutges o assessors encara que les parts

o qualsevol de aquelles voluntariament

lo volguessen donar o pagar, que

tal jutge o assessor, ipso foro, sia

infamis e privat perpetualment de