LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. LXIII v.]

nostres antecessors e per nós donats e atorgats

als del dit regne e per reebre lo sagrament de

fealtat del <dig> dit regne, no contrastant lo dit

protest o supplicació, dessús dits, ne altres coses que·s

poguessen al·legar en contrari. Encara, declaram

haver pogudes convocades les dites corts per reebre lo

jurament dels del dit regne fahedor de l’il·lustre

e molt car nostre primogènit don Martí, per la gràcia

de Déu rey de Sicília, dispensants quant aquesta

vegada en la mutació del loch per rahó de les morts

que a present són en la dita ciutat de València. Et

manam que la present nostre acte sia continuat

en lo procés de la present nostra cort.

Et lesta e publicada la dita declaració, en

continent, los del brac de la ecclésia e de ciutats

e viles reals del regne dixeren que loaven e aprobaven

aquella.



*Et de feyt, en presència de tota la dita vostra cort

e del poble, damunt dit, públicament foren

lestos los tres priviletgis damunt recitats e pri-

merament lo priviletgi de la moneda donat e ator-

gat per lo molt gloriós e victoriós rey En Jacme,

NOTAS:
Lectura de los privilegios sobre la moneda, unidad de los reinos de Aragón, Valencia y condado de Barcelona y prohibición de separar determinados territorios de la corona.

f. LXIIII

de bona memòria actavi del dit senyor rey,

lo qual priviletgi comença: Quecumque a re-

gibus et principibus statuitur et caetera. E fon donat

apud Valentia decimonona kalendas madii anno

Domini millesimo ducentesimo sexagesimo sexto.

Segonament lo privilegi de la unitat dels rey de

Aragó, València, comptat Barchinona e de la directa senyo-

ria e alguns qualsevol dites que speraven o no po-

dien podien sperar en lo Regne de Malorques etc. Lo

qual priviletgi fon donat en Tarragona nono-

decimo kalendas ianuarii anno Domini millesimo

<duocentesimo> trescentesimo nonodecimo. Et

tercerament, de verbo ad verbum, en alta veu

e intel·ligible a tota la dita cort per lo dit honrat

En Guillem Ponc, sacretari, fon lest lo priviletgi del

molt alt senyor rey En Pere, pare del molt alt

senyor rey En Martí dessús dit, per lo qual lo dit

senyor rey En Pere statuí, decreví e ordenà que no

daria, atorgaria, vedaria, enfeudaria, enpenyoria

e permutaria, assignaria, obligaria en tot o en part

e per qualsevol dit, manera, títol, alienaria o tran-

sportaria o per qualsevol manera departeria, abdicaria