LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. LXV v.]

*És ver, emperò, que ans del prop dit jurament

en aquell e après de aquell per lo dit senyor rey

fon feyt hun salvament per los furs temporals

fets per lo senyor rey En Johan en la vila de Monçó

e per los furs temporals del senyor rey En Pere

en la vila de Fragra, segons appar per una scrip-

tura de la tenor que·s segueix.

A la qual salvetat e scriptura tantost per

los del dit brac real, ab humil e subiecta reve-

rència, fon contradit e per scrits offerta de conti-

nent la supplicació infrasegüent:

Molt alt e poderós senyor.

Com per la vostra senyoria sia stat dit ans e a-

près feyt lo jurament de furs, priviletgis, costums

e bons usos de Regne de València. Per çò, com entre

vós, senyor, e la cort es debat si los furs feyts

per lo senyor rey En Pere, pare vostre, en la vila de

Fraga e los furs feyts per lo senyor rey En Johan,

frare vostre en la vila de Monçó duren o si són

extints o si són furs o no, que per açò vós, senyor,

 

NOTAS:
Súplica del brazo real para que se respeten los fueros aprobados por el rey Juan en Monzón y el rey Pedro en Fraga.

f. LXVI

provehets que si era declarat aquells no ésser furs que

en tal cars no volets aquell ésser compreses en lo ju-

rament prestat per vós e si és declarat que sien furs

que en tal cars volets aquells ésser compreses en lo dit

jurament, e semblants paraules en substància. Et com

senyor, los dits furs no sien extincts ans duren

e vós, senyor, per justícia siats tengut observar aquells

segons llur continènca e tenor, per çò, lo del vostre brac

de ciutats e viles reals de Regne de València sup-

pliquen, humil e devota, la vostra gran magni-

ficència que sia sa mercè de no metre en dupte si

los dits furs duren o no, mas sia vostra mercè

servar e tenir aquells segons llur forma e tenor;

e en açò, senyor, farets justícia la qual los dits

supplicants a gràcia e mercè de vostra senyoria. En

altra manera, ab la dita e humil e subiecta

reverència, dien que no consenten en res que sia

vist ésser preiudicial al dret de les dites ciutats

e viles e universitats lurs e singulars de aquelles,

ans protesten que no contrastan res en contrari

fet o dit, tot llur dret axí en possessió com en

proprietat los romanga salvu e il·lès sobre la