LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

f. CCCCXLVIII

secretari qui spatxe quant a les coses to-

quants als dits officis de canceller, vi-

cicanceller, prothonotari e secretari.



 Rúbrica de serrahíns e que la

 Çalà no sia cridada públicament.



En alguna ciutat, vila o loch del dit regne

no sia o puxa ésser cridat ab veu de hom

en torres, mesquites e altres lochs púb-

licament ans sien derrocades les

torres edifficades per la dita rahó.



E en la ciutat de València no sia so-

nada nàfil per fer la Çalà o altre

acte segons la dampnada secta ma-

fomética. Mas tots los actes, se-

gons la dita reprovada secta, en

la dita ciutat haien e puxen

fer secretament dins llurs cases

o mesquites per manera que les orelles ca-

thóliques no senten o puxen sentir

[f. CCCCXLVIII v.]

tals dapnats actes. E si lo contrari de les

dites coses serà fet aquell qui la dita crida

farà en qualsevol ciutat, vila o loch

del braç ecclesiàstich y real o trompeta

sonarà en la dita ciutat sia punit

per mort, sens alguna gràcia o mercè. E

en los lochs del braç militar pach

per pena sexanta sous, aplicadors al

senyor <rey> del dit loch, encara que

aquell no haia sino juredicció civil.



Declarants e mellorants lo fur fet per

lo senyor rey En Johan, frare nostre,

ab lo qual fon provehit perpetualment

que algun moro, de qualque linatge sia,

de Barberia, de Granada o d’altra

part fora el Regne de València qui

sia acallat o rescatat de son senyor

no gos ne presumescha acaptar son

rescat dins lo dit regne, sots certa

pena no contrastant qualsevol

licència per aquell obtenguda, ab