LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

f. CCCCLVI

tots <qualsevol> sengles servicials e mercena-

ris, per qualque nom sien o puxen ésser appel·-

lats, o algú d’ells no puxen demanar pa-

ga o satisfacció de llurs treballs, servis o sol-

dades sino dins hun any comptador del

dia avant que la obra ol servir llur serà

feta o complit, ans passat lo dit

any, encontinent, ipso iure facto et foro

haien perdut llur salari o llur mercè

e d’allí avant no sien ne puxen ésser

rebuts, en juhí o fora juhí, a dema-

nar aquell, lo qual temps correga

en tot cars de vida o de mort, axí

llur com d’aquells per qui hauran tre-

ballat o a qui hauran fet lo servi.



Exceptat solament tres caps, lo

primer si hauran carta pública o al-

tra legíttima scriptura d’aquell servi

o d’aquell treball, o penyora o casa

de llurs propries obres o penyora

dels béns del deutor per ell o aquells

[f. CCCCLVI v.]

liurada, açò declarat que·ls processes

dels pleyts no puxen ésser dits pen-

yores; lo segons si dins lo dit any

se seran judicialment clamats, del qual

clam apparega per scriptura judicial;

e lo terç si en testament o en altra

derrera voluntat los serà, expres-

sament e nomenada, regonegut o lexat.



Ordenam que·ls advocats o procuradors,

qui seran pensionats, no pusquen de-

manar les pagues de llurs pensions

si no solament de quatre anys passats,

encara que de la pensió haia carta

pública.



Corredor algú no puxa demanar o pen-

dre salari per algun contracte en lo qual

entrevinga, axí com a corredor o migan-

cer, més de CCC sous entre abdues