LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. LXXVII v.]

braços en e de tot çò e segons o axí com los pa-

rega fahedor, e atorgar e fermar les coses concor-

dades e totes altres que·lls sia vist fahedor, per virtut del

poder larch que han per lur sindicat del qual lo

dit consell no detrau alguna cosa ans romanga

en sa forca e valor, sots aquelles matexes excep-

cions que en aquell són expressades e no altres, roma-

nints solament la provisió feta, en lo dit pre-

cedent consell, sobre les respostes fahedores a protesta-

cions si algunes son fetes per alguns dels altres

braços o per altres singulars qualsevol en sa plenera

forca e valor.





*Consequenter vero, en lo dia de dilluns

dessús assignat que hom conptava tricesima

prima mensis octobris, anno predicto, a nativitate Domini

millesimo quadringentesimo primo, circa oram

terciarum, aiustada e congregada tota la dita

cort en la capella dessús dita de Sent Salva-

dor. Lo molt excel·lent e molt poderós prín-

cep e senyor, lo senyor rey En Martí, per gràcia

de Déu rey e senyor dessús dit, sehent

NOTAS:
Petición real de donativo., 1401, octubre 31. Segorbe.

f. LXXVIII

en sa cadira real en la manera acostuma-

da, possada en la dita capella en notable

parament de draps e dosen real detràs e da-

vant la paret, la qual és davant o de

front lo altar major de la dita capella, feyt

scilenci lo dit senyor rey proposà molt alta-

ment en la dita cort e en presència de moltes

altres persones, ubertes les portes de la dita capella,

e ab paraules molt abtes e molt gran ex-

cel·lència tres coses en substància: la primera, que si per lo

molt alt senyor rey En Pere, de bona memò-

ria pare seu, e per lo senyor rey En Johan, son

frare, e per ell dit senyor o officials dels de-

ssús dits o seus eren stats feyts o donats

alguns greuges o torts al dit regne, universitats

e singulars que era apparellat de fer justícia e

tornar e reduhir-ho a justícia e rahó e semblants

paraules en acabament. La segona, com lo dit senyor

hagués trobat sos regnes e terres sens alguna ren-

da se podia bé mostrar e era notori e des que

lo dit senyor era vengut en aquest regne no