LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CCCLXXXVIII v.]

seguir tal carta, letra o provisió encara

que alia fos justa. Emperò, no volem en les

dites coses ésser enteses o compreses,

ans expressament exceptam, concessions de

officis, dons, remissions, guiatges, sobre-

sehiments, allongaments e altres gràcies

a les quals coses no contrasten drets,

furs, privilegis o costums del dit regne

o singulars de aquell, axí, emperò, que los

remeses no·s puxen alegrar de les

remissions tro haien satisfeyt a l’interés

civil de la part pagant, real-

ment a aquella no admesa, alguna

cessió de bens.



Rúbica de covinences.



Declarants lo fur antich posat sots la

present rúbica, aquí comença “aquell

qui serà obligat”. Ordenam que·l

dit fur haia loch en los crehedors

f. CCCLXXXVIIIIº

qui no han obligades les coses del deu-

tor, tàcitament ne expressa, axí per gener-

al obligació com per special, volents que·l

present fur s’estenga als fets presents

e sdevenidors e encara als fets passats

qui no sien per sentència passada, en cosa jut-

iada, determenats.



Rúbrica de advocats.



Stablim que notari qui volrà haver offici

de advocació, de aquells emperò qui d’ací

avant se crearan en les ciutats e vi-

les reyals, sia examinat, diligent-

men, en furs e privilegis e en prà-

tica de dictar çò que·s pertany a ad-

vocació, per dos jurats e per dos exami-

nadors dels advocats e dos dels ex-

aminadors dels notaris e en presència

del justícia civil. E si serà aprovat e

rebut al dit offici de advocació

sia tengut de fer bo sagrament,