Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
[f. CCCLXXXVIII v.]
seguir tal carta, letra o provisió encara
que alia fos justa. Emperò, no volem en les
dites coses ésser enteses o compreses,
ans expressament exceptam, concessions de
officis, dons, remissions, guiatges, sobre-
sehiments, allongaments e altres gràcies
a les quals coses no contrasten drets,
furs, privilegis o costums del dit regne
o singulars de aquell, axí, emperò, que los
remeses no·s puxen alegrar de les
remissions tro haien satisfeyt a l’interés
civil de la part pagant, real-
ment a aquella no admesa, alguna
cessió de bens.
Rúbica de covinences.
Declarants lo fur antich posat sots la
present rúbica, aquí comença “aquell
qui serà obligat”. Ordenam que·l
dit fur haia loch en los crehedors
f. CCCLXXXVIIIIº
qui no han obligades les coses del deu-
tor, tàcitament ne expressa, axí per gener-
al obligació com per special, volents que·l
present fur s’estenga als fets presents
e sdevenidors e encara als fets passats
qui no sien per sentència passada, en cosa jut-
iada, determenats.
Rúbrica de advocats.
Stablim que notari qui volrà haver offici
de advocació, de aquells emperò qui d’ací
avant se crearan en les ciutats e vi-
les reyals, sia examinat, diligent-
men, en furs e privilegis e en prà-
tica de dictar çò que·s pertany a ad-
vocació, per dos jurats e per dos exami-
nadors dels advocats e dos dels ex-
aminadors dels notaris e en presència
del justícia civil. E si serà aprovat e
rebut al dit offici de advocació
sia tengut de fer bo sagrament,