LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CCCLXXXVIIII v.]

que segons furs vells e nous són tenguts

fer los advocats, d’altrament no use de

offici de advocació sots la pena en fur con-

tenguda.

Com, segons fur, en qualque part del

plet que al advocat apparega la part

que advoca no haver dret ho deià dir

e manifestar a aquella e d’aquí avant no la

deja advocar. Per çò, ordenam que si algun

advocat aprés que ell porrà, per procés,

veure que la part que advoca no ha

justícia; aquell advocarà, d’aquí avant,

aquella causa o plet sia tengut e obli-

gat de pagar totes les messions

les quals, d’aquí avant, se faran

en la causa o plet, a la part a la

qual advocarà, si aquella serà condep-

nada ni les messions. E que d’açò non

puxa ésser fet en contrari algun pacte,

avinença o relexació en algun temps

f. CCCXC

e si era fet que no valla, ans tots temps

tal advocat hi sia obligat e tengut

tro realment ho haia pagat.

Fem fur nou que si algun letigant cau-

rà del pleyt per tres sentències conformes,

e de les quals per sentència contrària alguna

no serà stada revocada, que l’advocat

de tal plet perdut per les dites tres

sentències, vullas sia juriste o notari, sia

tengut de propri pagar totes les despe-

ses fetes per la part contra qui ad-

vocarà axí en lo plet principal, aprés,

emperò, renunciació e conclusió com de totes

les appel·lacions. Les quals totes des-

peses sia tengut pagar a la part

contra qui serà stat advocat si donchs

la dita part no haurà haudes

les dites despeses de la part altra,

qui havia perdut lo plet, en lo qual

cars lo dit advocat pach les

dites despeses a la part per la