LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CCCCVII v.]

vella justa rahó, de sospita lo senyor

directe o la part impetrant, caurà

que pach a la part en doble les

messions del pleyt d'aquella conexen-

ça encara que no y sia expressament per

lo jutge condempnat o condempnada <per>

e non puxa per aquell ésser absolt.



Si algú comprara alguna cosa per fran-

cha e en après se mostrarà legítimament

que aquella cosa fahia cens, lo compra-

dor no sia tengut de pagar, dels

altres béns seus, les pensions del

temps passat, ans que sia declarat

la dita cosa fer lo dit censals. Mas

solament hi sia tenguda la cosa com-

prada la qual se mostrarà fer

lo dit <cens> cens. E, per semblant, sia

entès en aquell que comprarà al-

guna cosa a cert cens e puix a-

parrà que fa major cens, en tant

com lo cens serà més que no serà

stat venut no sia tengut lo com-

f. CCCCVIII

prador de pagar lo dit més cens del

temps passat, çò és, ans que sia mostrat

e declarat fer lo dit més cens dels al-

tres béns seus sino solament de la cosa com-

prada. Emperò, si lo comprador ans de la

compra sabia aquella cosa fer cens en

tal cas sia tengut de pagar les pen-

sions del temps passat dels altres

béns seus propris. Lo present, emperò, fur

no sia entès en feyts e actes passats

mas que y sia feta justícia e que

per lo present fur en aquells no sia fet

prejuhí.



Si·l marit e los hereus del <a> marit resti-

tuiran a la muller o als hereus de la

muller la cosa stimada, la qual fon

liurada al marit en exovar o en

part de exovar en temps de llur

matrimoni, e la dita cosa restituida

farà cens ab loisme e fadiga, per

tal restitució loisme algú no sia

pagat ne puxa ésser demanat