Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
[f. CCCCVII v.]
vella justa rahó, de sospita lo senyor
directe o la part impetrant, caurà
que pach a la part en doble les
messions del pleyt d'aquella conexen-
ça encara que no y sia expressament per
lo jutge condempnat o condempnada <per>
e non puxa per aquell ésser absolt.
Si algú comprara alguna cosa per fran-
cha e en après se mostrarà legítimament
que aquella cosa fahia cens, lo compra-
dor no sia tengut de pagar, dels
altres béns seus, les pensions del
temps passat, ans que sia declarat
la dita cosa fer lo dit censals. Mas
solament hi sia tenguda la cosa com-
prada la qual se mostrarà fer
lo dit <cens> cens. E, per semblant, sia
entès en aquell que comprarà al-
guna cosa a cert cens e puix a-
parrà que fa major cens, en tant
com lo cens serà més que no serà
stat venut no sia tengut lo com-
f. CCCCVIII
prador de pagar lo dit més cens del
temps passat, çò és, ans que sia mostrat
e declarat fer lo dit més cens dels al-
tres béns seus sino solament de la cosa com-
prada. Emperò, si lo comprador ans de la
compra sabia aquella cosa fer cens en
tal cas sia tengut de pagar les pen-
sions del temps passat dels altres
béns seus propris. Lo present, emperò, fur
no sia entès en feyts e actes passats
mas que y sia feta justícia e que
per lo present fur en aquells no sia fet
prejuhí.
Si·l marit e los hereus del <a> marit resti-
tuiran a la muller o als hereus de la
muller la cosa stimada, la qual fon
liurada al marit en exovar o en
part de exovar en temps de llur
matrimoni, e la dita cosa restituida
farà cens ab loisme e fadiga, per
tal restitució loisme algú no sia
pagat ne puxa ésser demanat