Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)
Transcripciones
f. CCCCLX
la dita carta, e si li plau que en aquella
sia aposat lo dit decret. E més avant,
lo dit jutge, declar al dit deutor com
deu star prés, segons forma de fur, si no
compleix ço que en la dita carta és
contengut. E a donchs, pus lo dit deu-
tor haurà confessat que li plau, l’es-
crivà de la cort scriva sumàriament lo nom
dels dits testimonis qui hauran dit
e deposat, migancant sagrament, que
conèxen lo dit deutor e facen registre
e d’aquí avant, servada la dita forma,
lo dit jutge puxa interposar lo
dit decret en la dita carta de la
interposició. Del qual decret e de tots
los actes dessús dits, lo dit notari reba
tant solament hun sou sis diners.
Rúbrica en qual manera sia
demanat lo exovar.
Declarants lo fur antich posat sots la
[f. CCCCLX v.]
present rúbrica lo capítol “si tot lo exovar”. Or-
denam que si coses sehents, situades e no situa-
des, seran portades en exovar, en tot o en
part, lo marit en tot cars de restitució
de dot, sia tengut restituïr aquelles a la
muller o als hereus de la muller sens tot
reteniment, si aquells en temps de restitució
de dot extaran en poder del marit.
En axí que per privilegi de pobrea o altre
qualsevol tals coses lo marit no puscha
retenir.
Rúbrica de crims.
Si juheu o sarrahí o altre infell nafra-
ra algun christià acordadament ordenam
que muyra sens tot remey. E si·l na-
frara en cars de baralla pach les
penes dobles, en fur contengudes,
contra aquells qui nafren algú e que
no puxa ésser feta remissió o perdó
si no per nós o per nostre primogè-
nit, romanints la juredicció e cone-