LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

f. CCCCLVIIII
jutgada; contra la qual execució no puxa
ésser posada excepció o deffensió alguna,
per justa que sia, si donchs no era ex-
cepció de paga o de absolució e diffi-
nició, la qual se haia aprovar ab carta
pública, dins deu dies del manament
executori, e no puxa ésser provada per testi-
monis, en aquella o altra instància ne per
altra manera. Més avant, lo principal
deutor qui haurà confessada, per la dita
forma, la dita carta stiga contí-
nuament pres en la presó comuna de la
ciutat, vila o loch on la dita exe-
cució serà feta, de la qual presó,
per alguna manera ni per rescrit e carta
de remissió, allongament, guiatge o sobre-
sehïment nostre o de nostre primogènit o
de algun official nostre, no puxa ésser
tret tro realment haia pagada la
quantitat o cosa en la dita carta ex-
pressada; declarants que per cessió de

[f. CCCCLVIIII v.]
béns no puxa ésser deliurat de la dita pre-
só. Corregints per lo present fur tots
altres furs en contrari fahents. E si
lo dit deutor, stant en la presó, no
haurà de que no puxa fer sos obs,
en tal cars, lo crehedor li faça la pro-
visió stant en la presó en pa e aygua
tant solament, <haven> però les dites pre-
sons solament haien loch en lo princi-
pal deutor qui haurà confessada
la dita carta e no en son succehidor
ne en fembra alguna.

E, volents dar forma a la aprovació, con-
sentiment e decret aposador en les dites
cartes, ordenam que·l jutge haia a
fer venir davant si lo deutor qui
tal carta haurà confessada e apparel·-
lats, almenys, tres honests testimo-
nis qui coneguen aquell, interrogue
lo dit deutor si ell ha fermada