LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CLXI v.]

A la molt alta magestat de nostre senyor, lo rey,

molt excel·lent príncep e molt

poderós senyor.



Retents moltes gràcies a la divinal magestat

com per sa acostumada pietat li ha plagut complir

vostres fervents desigs en lo matrimoni benaventu-

rat del vostre molt car fill primogènit e senyor

nostre, lo rey de Sicília, ab la senyora infanta

dona Blancha, filla del rey de Navarra, segons,

per recitació de molts, la vostra cort de Regne de Va-

lència és estada informada, supplicant nostre Sen-

yor Déu, donada de totes gràcies que del dit ma-

trimoni don tal fruyt com vós, molt poderós prín-

cep e senyor, desijats al servey divinal e al repós

de tots vostres regnes e terres, amén. Més avant,

molt poderós senyor, cert és a vostra molt gran

senyoria com les corts per vós, molt poderós sen-

yor, celebrades al del dit vostre Regne de València

foren porrogades, ací en la vostra villa de Castelló, al

primer dia del present mes. Et fon encara per

vós, molt poderós príncep e senyor, provehït per

acte de cort que vostre vice-canceller, ensemps ab sis diputats

per part de la dita cort, concordassen e finassen

f. CLXII

los greujes offerts a la vostra molt gran senyoria

e tots altres actes on, molt alt senyor, la dita

cort per servey de la vostra molt excel·lent senyoria

e per bé de tot lo dit regne, en vostra absència, ajusta-

da en la dita vostra vila de Castelló fos apparellada

entendre contínuament en concòrdia e finament

special dels dits greujes e per lo accident sdevengut

en la persona del dit vostre vice-canceller, la dita cort

no haja pogut, ne puxa entendre en acte algú ans

desigan vostra bona ventura venguda en la

dita cort haia sperat lo jorn de la dita assig-

nació, lo qual passat com encara lo dit vostre vice-canceller

no puxa entendre, segons diu, ni menys scoltar ra-

honament de acte algú, per causa del dit seu acci-

dent, la dita cort veia molt clarament que no sens

gran càrrech de tot lo dit regne e no poqua difa-

mació e nota sens fer algun fruyt axí ajustada.



Supplica, per ço, molt homilment, tota la dita cort

vostra molt gran senyoria que sia sa mercè voler cuy-

tar la dita venguda en la dita cort o haver d’aquí

avant per sensats cascun dells bracos de aquella si·s

parteix de la dita vostra vila de Castelló sens pus

sperar. En après, molt gloriós príncep e senyor,