Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
[f. CLXXXVI v.]
aiustar. Et, com per alguns dies passats, la dita
cort delliberàs e acordàs, per bracos, sobre la subven-
ció demanada a la dita cort per lo molt alt senyor
rey, segons a la dita cort fon largament rahonat,
de part del dit senyor rey, per alguns dels seus
tractadors. Et aiustats, ensemps, tots los tres bra-
cos, çò és, per lo brac de la ecclésia lo reverent bisbe
de València, mestre de Muntesa, mestre Vicent
Ferrer, abbat de Poblet, frare Luis Rull, abbat
de Valldigna, En Pere Ros, prevere procurador de l’ad-
ministrador de la ecclésia de Tortosa, mossèn Fran-
cesch Daries, procurador del capítol de la seu de València,
micer Pere Bertran, procurador de l’abbat de Beniffacà
e En Johan Pérez del Castellar, comanador de Engera;
e per lo brac militar los molt expectables don
Alffonso, duch de Gandia, don Alffonso, conpte de
Dénia, e los molt nobles mossèn Aymerich de Cen-
telles, mossèn Berenguer de Vilaragut menor, mossèn
Jacme Romeu, mossèn Jacme Castellà menor, mossèn
Johan de Vilarassa, mossèn Stheve Cubells, mossèn Bernat
Scorna, mossèn Bernat Dezpuig, En Pere Cabata ma-
jor de dies; e per lo brac de les ciutats e viles reyals
los honorables En Pere Passadores, En Bernat Vidal, jurats,
f. CLXXXVII
micer Johan Mercader e micer Guillem Caera, síndichs
de València, En Ponc de Malferit, jurat e sín-
dich de Xàtiva, En Ferrer Ram e En Francesch Aguiló,
síndichs de Morella, En Berthomeu Enyech d'Aràndiga,
síndich de Algezira, En Berenguer de Vimbodí, síndich
de Oriola, e En Pasqual Ferrando, síndich de Castelló,
fon concordat en la dita cort concordantment, que
subvenció fos feta per la dita cort al molt alt
senyor rey de dos milia <sous> floríns, en axí que per la
dita subvenció algun preiuhí no fos engendrat a la
cort, ni pogués en sdevenidor ésser treyt a conseqüència
e que fos hauda cautela debitòria del dit senyor
rey, segons era acostumat. Però, <però> per lo dit brac
militar fon aiustat que fos respost al senyor rey
o als seus tractadors que per servey del dit senyor rey
lo dit brac entenia que d’aquí avant fos tolta tota spe-
ranca de fer tal subvenció sal al finament e con-
clusió de la cort en lo gran donatiu o semblants pa-
raules, e los dos altres bracos ecclesiàstich e reyal
concordaren en la dita subvenció, sens que no fossen dites
per ells les dites paraules, d’on se seguí que de feyt en-
traren en la dita cort alguns dels consellers e
tractadors del dit senyor rey, çò és, los nobles mossèn