LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CLXXXVI v.]

aiustar. Et, com per alguns dies passats, la dita

cort delliberàs e acordàs, per bracos, sobre la subven-

ció demanada a la dita cort per lo molt alt senyor

rey, segons a la dita cort fon largament rahonat,

de part del dit senyor rey, per alguns dels seus

tractadors. Et aiustats, ensemps, tots los tres bra-

cos, çò és, per lo brac de la ecclésia lo reverent bisbe

de València, mestre de Muntesa, mestre Vicent

Ferrer, abbat de Poblet, frare Luis Rull, abbat

de Valldigna, En Pere Ros, prevere procurador de l’ad-

ministrador de la ecclésia de Tortosa, mossèn Fran-

cesch Daries, procurador del capítol de la seu de València,

micer Pere Bertran, procurador de l’abbat de Beniffacà

e En Johan Pérez del Castellar, comanador de Engera;

e per lo brac militar los molt expectables don

Alffonso, duch de Gandia, don Alffonso, conpte de

Dénia, e los molt nobles mossèn Aymerich de Cen-

telles, mossèn Berenguer de Vilaragut menor, mossèn

Jacme Romeu, mossèn Jacme Castellà menor, mossèn

Johan de Vilarassa, mossèn Stheve Cubells, mossèn Bernat

Scorna, mossèn Bernat Dezpuig, En Pere Cabata ma-

jor de dies; e per lo brac de les ciutats e viles reyals

los honorables En Pere Passadores, En Bernat Vidal, jurats,

f. CLXXXVII

micer Johan Mercader e micer Guillem Caera, síndichs

de València, En Ponc de Malferit, jurat e sín-

dich de Xàtiva, En Ferrer Ram e En Francesch Aguiló,

síndichs de Morella, En Berthomeu Enyech d'Aràndiga,

síndich de Algezira, En Berenguer de Vimbodí, síndich

de Oriola, e En Pasqual Ferrando, síndich de Castelló,

fon concordat en la dita cort concordantment, que

subvenció fos feta per la dita cort al molt alt

senyor rey de dos milia <sous> floríns, en axí que per la

dita subvenció algun preiuhí no fos engendrat a la

cort, ni pogués en sdevenidor ésser treyt a conseqüència

e que fos hauda cautela debitòria del dit senyor

rey, segons era acostumat. Però, <però> per lo dit brac

militar fon aiustat que fos respost al senyor rey

o als seus tractadors que per servey del dit senyor rey

lo dit brac entenia que d’aquí avant fos tolta tota spe-

ranca de fer tal subvenció sal al finament e con-

clusió de la cort en lo gran donatiu o semblants pa-

raules, e los dos altres bracos ecclesiàstich e reyal

concordaren en la dita subvenció, sens que no fossen dites

per ells les dites paraules, d’on se seguí que de feyt en-

traren en la dita cort alguns dels consellers e

tractadors del dit senyor rey, çò és, los nobles mossèn