LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

f. CCCCLXIIII

dors en la dita ciutat e, ultra açò, ha-

vets feyt prestar als habitadors de la dita

ciutat sagrament que obehïran lo vez-

comte de Illa axí com a lochtinent vostre, la qual

lochtinència és contrafur en molts caps de

aquella, segons de açò ja ne sots vós

e vostre consell stats informats per

part de la cort on, senyor, com

les dites coses axí perjudicials

al dit regne e a furs e privile-

gis nós dejen disimular. Per çò, tota

la cort del dit regne, qui de pre-

sent se celebra per vós, senyor, en la

ciutat de València, ab aquella humil

e subiecta reverència que vasalls

deuen e poden, dien que no consen-

ten en los dits actes e enantaments

ans, expressament, hi contradien e su-

pliquen la vostra gran senyoria sia

sa mercè de revocar aquells e haver

aquells per nul·les, e tornar aquells al

primer stament axí com si fets no

[f. CCCCLXIIII v.]

fossen. E en açò senyor farets justícia, la

qual, la dita cort vós tendrà a gràcia

e mercè. Altissimus et caetera.



En aprés lo dit senyor bisbe offerí al

dit senyor rey per lo braç, solament

de la ecclésia una scriptura continent

segons dix, algunes gràcies les quals

la dita ecclésia o braç de aquella suppli-

cava lo dit senyor li fossen ator-

gades, de les quals treslat no·n

és pogut haver.



Ítem, senyor don Alfonso, duch de Gan-

dia, per semblant offerí per lo braç, se-

gons dix, militar una altra scrip-

tura de la qual tanpoch còpia

no és stada hauda ni volguda pro-

vehir.



En aprés se levà en peus lo honorable

micer Johan Mercader, hun dels síndichs

de la ciutat de València, e molt humil-