LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

f. CCCCLXVI

res que sia en prejuhí de les dites inmu-

nitats e libertats de la dita ciutat

e singulars de aquella e de llurs drets

o en altra manera si no tant solament

e precisa cò de que la part de la dita

ciutat ha suplicat, ensemps, concor-

dantment ab ells o qualsevol d’ells. E

més avant supliquen-vós, senyor,

de les coses infrasegüents.



Primerament, senyor, com lo justícia de

Aragó, en gran menyspreu e detri-

ment de vostra reyal corona e de les

preminències e supremitats que vós,

senyor, havets en Regne de València

e en gran dan e prejuhí de les liber-

tats, franquees e drets de la dita

ciutat, haia assajat de fet com

de dret, no pogués de fer procés

e diverses enantaments contra justícia,

jurats e alguns altres ciutadans

[f. CCCCLXVI v.]

de la dita ciutat, per rahó del just e

legítim procés e enantaments que los dits

jurats feren contra lo noble mossén Pere

Ladró, vezcomte de Vilanova e muller

de aquell de la Vall de Xelva, çò que fer

no ha pogut com lo dit justícia de Aragó

no haia alguna conexença ni jure-

dicció en los fets qui·s fan o·s sdeve-

nen dins vostre regne, per çò, supli-

quen los dits síndichs que sia

mercè de vós, senyor, provehint a vostres

drets e regalies e a la indepnitat

de la dita ciutat declarar ésser nul·-

les, com ho sien a cautela en quant

són procehides de fet, anul·lar e re-

vocar tots los dits procehiments

fets per lo dit justícia d’Aragó.



Més avant, senyor, com sega que

vós, senyor, a suplicació de la cort d’A-

ragó o en altra manera hauriets

fetes certes provisions, axí ab