Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)
Transcripciones
f. CCCCLXIIII
dors en la dita ciutat e, ultra açò, ha-
vets feyt prestar als habitadors de la dita
ciutat sagrament que obehïran lo vez-
comte de Illa axí com a lochtinent vostre, la qual
lochtinència és contrafur en molts caps de
aquella, segons de açò ja ne sots vós
e vostre consell stats informats per
part de la cort on, senyor, com
les dites coses axí perjudicials
al dit regne e a furs e privile-
gis nós dejen disimular. Per çò, tota
la cort del dit regne, qui de pre-
sent se celebra per vós, senyor, en la
ciutat de València, ab aquella humil
e subiecta reverència que vasalls
deuen e poden, dien que no consen-
ten en los dits actes e enantaments
ans, expressament, hi contradien e su-
pliquen la vostra gran senyoria sia
sa mercè de revocar aquells e haver
aquells per nul·les, e tornar aquells al
primer stament axí com si fets no
[f. CCCCLXIIII v.]
fossen. E en açò senyor farets justícia, la
qual, la dita cort vós tendrà a gràcia
e mercè. Altissimus et caetera.
En aprés lo dit senyor bisbe offerí al
dit senyor rey per lo braç, solament
de la ecclésia una scriptura continent
segons dix, algunes gràcies les quals
la dita ecclésia o braç de aquella suppli-
cava lo dit senyor li fossen ator-
gades, de les quals treslat no·n
és pogut haver.
Ítem, senyor don Alfonso, duch de Gan-
dia, per semblant offerí per lo braç, se-
gons dix, militar una altra scrip-
tura de la qual tanpoch còpia
no és stada hauda ni volguda pro-
vehir.
En aprés se levà en peus lo honorable
micer Johan Mercader, hun dels síndichs
de la ciutat de València, e molt humil-