Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)
Transcripciones
f. CCCCLXVI
res que sia en prejuhí de les dites inmu-
nitats e libertats de la dita ciutat
e singulars de aquella e de llurs drets
o en altra manera si no tant solament
e precisa cò de que la part de la dita
ciutat ha suplicat, ensemps, concor-
dantment ab ells o qualsevol d’ells. E
més avant supliquen-vós, senyor,
de les coses infrasegüents.
Primerament, senyor, com lo justícia de
Aragó, en gran menyspreu e detri-
ment de vostra reyal corona e de les
preminències e supremitats que vós,
senyor, havets en Regne de València
e en gran dan e prejuhí de les liber-
tats, franquees e drets de la dita
ciutat, haia assajat de fet com
de dret, no pogués de fer procés
e diverses enantaments contra justícia,
jurats e alguns altres ciutadans
[f. CCCCLXVI v.]
de la dita ciutat, per rahó del just e
legítim procés e enantaments que los dits
jurats feren contra lo noble mossén Pere
Ladró, vezcomte de Vilanova e muller
de aquell de la Vall de Xelva, çò que fer
no ha pogut com lo dit justícia de Aragó
no haia alguna conexença ni jure-
dicció en los fets qui·s fan o·s sdeve-
nen dins vostre regne, per çò, supli-
quen los dits síndichs que sia
mercè de vós, senyor, provehint a vostres
drets e regalies e a la indepnitat
de la dita ciutat declarar ésser nul·-
les, com ho sien a cautela en quant
són procehides de fet, anul·lar e re-
vocar tots los dits procehiments
fets per lo dit justícia d’Aragó.
Més avant, senyor, com sega que
vós, senyor, a suplicació de la cort d’A-
ragó o en altra manera hauriets
fetes certes provisions, axí ab