LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

f. CCCCLVIIII

jutgada; contra la qual execució no puxa

ésser posada excepció o deffensió alguna,

per justa que sia, si donchs no era ex-

cepció de paga o de absolució e diffi-

nició, la qual se haia aprovar ab carta

pública, dins deu dies del manament

executori, e no puxa ésser provada per testi-

monis, en aquella o altra instància ne per

altra manera. Més avant, lo principal

deutor qui haurà confessada, per la dita

forma, la dita carta stiga contí-

nuament pres en la presó comuna de la

ciutat, vila o loch on la dita exe-

cució serà feta, de la qual presó,

per alguna manera ni per rescrit e carta

de remissió, allongament, guiatge o sobre-

sehïment nostre o de nostre primogènit o

de algun official nostre, no puxa ésser

tret tro realment haia pagada la

quantitat o cosa en la dita carta ex-

pressada; declarants que per cessió de

[f. CCCCLVIIII v.]

béns no puxa ésser deliurat de la dita pre-

só. Corregints per lo present fur tots

altres furs en contrari fahents. E si

lo dit deutor, stant en la presó, no

haurà de que no puxa fer sos obs,

en tal cars, lo crehedor li faça la pro-

visió stant en la presó en pa e aygua

tant solament, <haven> però les dites pre-

sons solament haien loch en lo princi-

pal deutor qui haurà confessada

la dita carta e no en son succehidor

ne en fembra alguna.



E, volents dar forma a la aprovació, con-

sentiment e decret aposador en les dites

cartes, ordenam que·l jutge haia a

fer venir davant si lo deutor qui

tal carta haurà confessada e apparel·-

lats, almenys, tres honests testimo-

nis qui coneguen aquell, interrogue

lo dit deutor si ell ha fermada