Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
[f. CXXVI v.]
sots gran pena al dit governador e lochtinent o assessor
seu o lochtinent de assessor que tenguen e observen fer-
mament lo fur o provisió fet o feta en la sego-
na cort general de Monçó continent que ells
o algun dels de les segones appel·lacions no demanen,
prenguen, ne reben algun salari de les parts; ans so-
bre açò sien contents de llurs salaris ordinaris
encara que per comissió o delegació los sia comanat,
et que, açò mateix, observen en los plets o fets dels
recorsos com en aquests sia encara de major ra-
hó provehït que tots salaris reebuts per ells o algun
d’ells en cassos prohibits tornen aquells de qui rebut
ho hauran e que·n puxen ésser drestrets per cascun
ordinari.
[XLIIII] Ítem, com segons fur e rahó encara segons pro-
visió del dit senyor rey, pare vostre, de bona
memòria, los domèstichs e familiars, encara
scrivans e altres de la cort del dit governador, sien
e deien ésser en nulls propris fets e contractes
o quasi e dilectes o quasi de fer dels ordinaris
de la dita ciutat e regne segons que a cascun
d’ells pertany en sa jurisdicció. Et lo dit governador
se sforca, ab manaments penals e en altra manera,
f. CXXVII
vedar als dits ordinaris que no s’entrameten dels
dits seus domèstichs, familiars, scrivans e altres.
Per çò, sia mercè de vós, senyor, a major cautela
declarar que·l governador de Regne de València no
puxa comanar son loch a alguna persona e revocar
e haver per revocats tots lochtinents fets per lo dit
governador e que vós, senyor, e vostres successors
reys, tantsolament, e no altri puxats fer e ordenar
hun lochtinent de governador en Regne de València e
no pus ultra lo lochtinent del riu de Xúquer enlà
e lo lochtinent de la Plana$$(9)##.
[XLV] Ítem, com per los predecessors de vós, senyor,
en corts fos e sia stat provehït, a supplica-
ció dels tres bracos, que per tolra messions lo
portantveus no puxa haver porter, per çò, com
aquell pren set sous e lo saig no pren sinó tres
sous. Et, de algun temps encà, en la cort de la gover-
nació haia no solament hun porter màs deu
o més. Per çò, suppliquem, que servan los dits furs
e priviletgis reals, sie provehït que porter algun no y
haja, et si ni ha que no puxa haver sinó tres sous
cascun dia de salari diurnal.