LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CXXVI v.]

sots gran pena al dit governador e lochtinent o assessor

seu o lochtinent de assessor que tenguen e observen fer-

mament lo fur o provisió fet o feta en la sego-

na cort general de Monçó continent que ells

o algun dels de les segones appel·lacions no demanen,

prenguen, ne reben algun salari de les parts; ans so-

bre açò sien contents de llurs salaris ordinaris

encara que per comissió o delegació los sia comanat,

et que, açò mateix, observen en los plets o fets dels

recorsos com en aquests sia encara de major ra-

hó provehït que tots salaris reebuts per ells o algun

d’ells en cassos prohibits tornen aquells de qui rebut

ho hauran e que·n puxen ésser drestrets per cascun

ordinari.



[XLIIII] Ítem, com segons fur e rahó encara segons pro-

visió del dit senyor rey, pare vostre, de bona

memòria, los domèstichs e familiars, encara

scrivans e altres de la cort del dit governador, sien

e deien ésser en nulls propris fets e contractes

o quasi e dilectes o quasi de fer dels ordinaris

de la dita ciutat e regne segons que a cascun

d’ells pertany en sa jurisdicció. Et lo dit governador

se sforca, ab manaments penals e en altra manera,

f. CXXVII

vedar als dits ordinaris que no s’entrameten dels

dits seus domèstichs, familiars, scrivans e altres.

Per çò, sia mercè de vós, senyor, a major cautela

declarar que·l governador de Regne de València no

puxa comanar son loch a alguna persona e revocar

e haver per revocats tots lochtinents fets per lo dit

governador e que vós, senyor, e vostres successors

reys, tantsolament, e no altri puxats fer e ordenar

hun lochtinent de governador en Regne de València e

no pus ultra lo lochtinent del riu de Xúquer enlà

e lo lochtinent de la Plana$$(9)##.



[XLV] Ítem, com per los predecessors de vós, senyor,

en corts fos e sia stat provehït, a supplica-

ció dels tres bracos, que per tolra messions lo

portantveus no puxa haver porter, per çò, com

aquell pren set sous e lo saig no pren sinó tres

sous. Et, de algun temps encà, en la cort de la gover-

nació haia no solament hun porter màs deu

o més. Per çò, suppliquem, que servan los dits furs

e priviletgis reals, sie provehït que porter algun no y

haja, et si ni ha que no puxa haver sinó tres sous

cascun dia de salari diurnal.