LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CXXX v.]

d’aquells si e quant recors no serà haüt al dit

governador o lochtinent seu, qui per temps serà, aquell

hi puxa fer dret e justícia entre lo dit batle e aquell

o aquells de qui serà interès no contrastant la pre-

tensa concessió al dit batle o altre feta o fahedora.



[LI] Ítem, jatsia, per privilegi del senyor rey En Jacme,

besavi vostre, sia vedada treta del dit regne de

certes coses, çò és, de pegua, seu, alquitrà, fusta, cà-

nem, fill de exarcia, ferre, armes e cavalls. Emperò,

lo dit vedament, segons expresses paraules del dit

priviletgi, és a de fora la terra de vós, senyor, e

no dins aquella, ans roman e és legut a cascú,

segons aquell mateix privilegi, de traure e portar

del dit regne en altres regnes e terres de vostra

senyoria les coses dessús nomenades e i a

molt més de una partida en altra del dit Reg-

ne de València. Et sobre acò, lo dit batle agreu-

ja les gents en tres maneres, la primera, que no

permet ans veda de traure franchament de la

dita ciutat e del regne per portar en altres

parts de vostra senyoria les coses dessús dites,

si donchs no és ab rescat de diners; la segona,

que veda la treta de alguna de les dites coses, no

f. CXXXI

solament en matèria màs en forma, axí

com si algú vol traure puntes, cordes e torn

de pentinar, cardar o fillar lana, fa paguar per

lo ferre qui és en aquelles puntes, cardes o torn, et

axí, per moltes altres semblants coses formades de

que·ll dit privilegi, és vist no fer vedament, si no

tantsolament de la matèria majorment com

expressa sens plus dues formes de les matèries

de les dites coses, cò és, fill de exarcia e armes, e per con-

següent, les altres formes són vistes ésser legudes

de traure e majorment en les dites e altres sem-

blants coses menudes, les quals són de poch profit

a la cort e de gran calumpnia a les gents. Et la ter-

cera, que encara que les coses vedades, dessús expressa-

des, se vullen traure de la dita ciutat per por-

tar en altres parts de son regne, hoc encara de son

terme, e, cò que pus fort, és en los ravalls poch

après lo mur d’aquella, acò lo dit batle no permet sens

albarà de la sua cort pretenent que ho fa per guar-

dar la dita treta. Et, açò que és pijor, fa o permet

que·l scrivà de la sua cort pren de cascun dels dits

albarans de qui·s vulla e de qualsevol cosa