LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CXVIII v.]

Per tal, sia mercè de vós, senyor, manar

fer la dita enquesta contra los dits gover-

nadors e <batles> batles generals e particulars,

e contra llurs assessors e scrivans e lochtinents delles

e de cascun de·lls, com en los altres offiçials hi

sia provehït per altres provisions reyals. Per tal, senyor,

que segons és contengut en lo dit privilegi, justícia

sia mills tenguda e observada en lo dit regne

e manar executòria del dit priviletgi per los

temps sdevenidors.



[XXVIIII] Ítem, senyor, com per los peccats e offenses sosten-

gudes públicament e fetes contra la divinal

magestat se seguesquen en les terres pestilències, fams

terratrèmol, mortaldats, bregues, guerres e di-

scòrdies. Et entre les greus offenses e peccats

públicament fetes e sostenguts si és, molt po-

derós senyor, sostenir que·l dampnat nom e re-

provat de l’infel porch de Mafomet sie per los

serrahïns dins vostre Regne de València en llurs

terres o mesquites loat e pus verament ladrat

e adulat, ab gran ladrament e crit humà,

e de nafill o trompeta, hoc e dins vostres ciu-

tats de València e de Xàtiva, en les moreries de

aquelles, a les ores diputades per fer la Zalà e altres

f. CXVIIIIº

observancions dels dits fells serrahïns sie sonada

cascuns jorns moltes vegades la nafill o trom-

peta, çò que torna en no poqua offensa de nostre

Senyor Déu. Sia, per çò, merçè de vós, senyor, prove-

hir e ordenar perpetualment que en nenguna ciu-

tat vila o loch del dit regne no sia loat o cri-

dat ab veu de nafill humana e altre públi-

cament lo dit infell nom de Mafomat, ni so-

nada a hores la dita nafel per alguna zalà

o altre acte, segons zuna e usanca de moros, ans

tot çò que aquells segons llur dampnada secta ma-

fomenca haien o puxen fer sien tenguts fer se-

cretament dins llurs mesquites o cases en

manera que les orelles cathòliques no puxen res perce-

bre. Et, si lo contrari de les dites coses serà

fet, que aquell que la dita crida farà o trom-

peta o nafill sonarà sie punit per mort,

sens alguna gràcia o mercè, per lo justícia de la

ciutat, vila o loch en lo dit excés se cometrà.



[XXX] Ítem, senyor, com per exprés priviletgi per

vós, senyor, atorgat a la ciutat de València

en la dita ciutat no puscha haver juhe-

ria o juheus alguns, sots certes e grans penes