[f. CXXXIIII v.]

sia satisfeta de son interès. Et si lo contrari serà

feyt per lo dit governador o son lochtinent o altre offi-

cial vostre o del dit vostre primogènit contrafahent

sia encorregut en pena de cinch-cents moraba-

tins, applicadors la mitat al fisch de vós, senyor,

e l’altra mitat a la part de qui serà interès, sens al-

guna gràcia o perdó, e que ultra la dita pena sia ten-

gut a satisfer de propri a la dita part injuriada

tot lo dit interès en quals coses puxa ésser feta exe-

cució per los ordinaris del dit regne dins juris-

dició del qual lo pres sia detengut.



[LVII] Ítem, senyor, com per privilegi reyals sia expressa-

ment statuhït que tota hora que les hosts de les

viles reyals del dit regne seran convocades o ap-

pel·lades per execució de justícia dejà ésser pagat

als qui hiran en les dites hosts cert salari. Et

sie stat vist moltes vegades que·l governador del dit

regne per execució de justícia ha convocades les

dites hosts sens que no ha feyt pagua sou algú

a les dites viles menan aquelles per dilacions e allar-

gamens. Sia, per çò, mercè de vós, senyor, manar que·l

dit sou sia pagat a les dites universitats, et pro-

vehir e ordenar perpetualment que tota hora que les

f. CXXXV

dites hosts seran convocades e de l’altra

mitat e de tot lo temps que staran deià ésser donada

taula segura per pagar realment tot cò que serà

degut per lo dit sou, e que tro la dita taula sia da-

da e feta la pagua per la dita forma nengú

no sia tengut anar en les dites hosts, no contra-

stant qualsevol manaments fahedors en con-

trari.



[LVIII] Ítem, senyor, com per fur la cafiç de la sal no

puxa ésser venut més de sis sous e de algun

temps ençà alguns gabellots o saliners, contra

forma del dit fur, venen lo cafic de la sal a

major for en especial en la vila de Borriana. Sia,

per cò, mercè de vós, senyor, manant executòria del

dit fur imposar certa pena als dits guabellots

e salliners que no gossen vendre a més for de <huyt> sis

dits sous per cafic la dita sal.



[LVIIII] Ítem, com per priviletgis reals en la ciutat o

Regne de València sien vedades tafureries, sots cer-

tes penes, e provehït que per vós, senyor, o algun offi-

cial vostre o per altri no puxa ésser dada licència

de tenir alguna tafureria e no sens causa com no

sia als Simó, scolà del dimoni. Et açò no con-