Alfons, conegut com el Magnànim, accedí al tron en 1416, quan a penes tenia 19 anys, i en l’abril de 1417 convocà per primera vegada les Corts a la Seu de València per jurar les lleis dels valencians, com era preceptiu a l’inici d’un nou regnat, i demanar subsidis per recuperar el patrimoni reial alienat pels seus avantpassats. En contrapartida, els estaments convocats esperaven aconseguir la reparació dels greuges soferts, molts d’ells abusos de poder dels oficials reials o dels monarques, i la promulgació de nous furs. Als dos volums que integren l’edició de les Corts de 1417-18 es publiquen els documents que en guarden memòria: el procés del braç reial, el procés del braç eclesiàstic, el memorial dels greuges del braç militar, així com el donatiu obtingut pel rei i els furs promulgats en finalitzar les Corts. En aquestes Corts es produí un fet d’indubtable transcendència política, la conversió de la Diputació del General en un òrgan permanent i independent de les Corts, amb una estructura i competències ben definides, integrat de manera paritària per membres dels tres estaments, renovables per cooptació, i la creació d’un aparell burocràtic al seu servei.

Alfons, conegut com el Magnànim, accedí al tron en 1416, quan a penes tenia 19 anys, i en l’abril de 1417 convocà per primera vegada les Corts a la Seu de València per jurar les lleis dels valencians, com era preceptiu a l’inici d’un nou regnat, i demanar subsidis per recuperar el patrimoni reial alienat pels seus avantpassats. En contrapartida, els estaments convocats esperaven aconseguir la reparació dels greuges soferts, molts d’ells abusos de poder dels oficials reials o dels monarques, i la promulgació de nous furs. Als dos volums que integren l’edició de les Corts de 1417-18 es publiquen els documents que en guarden memòria: el procés del braç reial, el procés del braç eclesiàstic, el memorial dels greuges del braç militar, així com el donatiu obtingut pel rei i els furs promulgats en finalitzar les Corts. En aquestes Corts es produí un fet d’indubtable transcendència política, la conversió de la Diputació del General en un òrgan permanent i independent de les Corts, amb una estructura i competències ben definides, integrat de manera paritària per membres dels tres estaments, renovables per cooptació, i la creació d’un aparell burocràtic al seu servei.

Gràcies a l’acord de col·laboració entre Les Corts Valencianes i les universitats valencianes, és possible que puguem comptar ja amb el primer dels volums de la sèrie ‘Acta Curiarum Regni Valentiae’, que aplegarà les actes de les Corts forals valencianes, la tipologia documental clau per conèixer el sistema polític i les relacions entre els actors d’un període fonamental en la història del nostre poble.

La publicació d’aquesta sèrie, inclosa en la col·lecció Fonts Històriques Valencianes, fa realitat el que ha estat una aspiració de successives generacions d’historiadors i de la mateixa institució parlamentària: posar a l’abast dels estudiosos i de la ciutadania en general un dels llegats més emblemàtics del patrimoni documental dels valencians, en una edició acurada tant des del punt de vista científic com formal.

El primer volum abasta des de la fundació del regne de València per part de Jaume I el 1238, just després de la conquesta de la ciutat homònima, fins a la fi del regnat del seu net Jaume II el 1327, període que es correspon amb els dificultosos inicis del desenvolupament jurídic i parlamentari d’aquell nou territori polític que s’incorporava a l’estructura plural de la Corona d’Aragó.