L’obra exposa les dificultats derivades de la concepció de la qüestió ambiental com una competència compartida entre l’Estat i les comunitats autònomes a partir del que hi ha establert en el bloc de constitucionalitat. La imprecisió en la delimitació dels àmbits d’actuació corresponent a cada un d’ells ha generat un solapament i una duplicitat d’actuacions que no sols no redunda en una protecció adequada de l’entorn, sinó que genera la ineficàcia i ineficiència de les mesures desenvolupades, que resulten en molts casos contraproduents. Davant d’aquest diagnòstic, analitza el funcionament dels mecanismes i els instruments de col·laboració existents –especialment la Conferència Sectorial de Medi Ambient i les comissions bilaterals–, i proposa després d’això una sèrie de reformes que podrien incidir en la millora de la situació actual.