El treball estudia l’evolució de l’activitat de les Corts Valencianes amb relació a la comunitat LGBTI (lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals) des de la primera legislatura, que s’inicia el 7 de juny de 1983, fins al 15 de juliol de 2017.
Resultados de búsqueda
El treball analitza, d’una banda, la funció parlamentària que exerceixen les Corts quan realitzen l’elecció o la proposta de designació de persones per a ocupar càrrecs públics.
El contingut del treball titulat La defensa de les persones i de la propietat en la Regència de María Cristina d’Habsburg l’integra l’estudi de la Llei de 10 de juliol de 1894 del govern Sagasta, la finalitat de la qual –a banda d’eufemismes i circumloquis– era reprimir la nova criminalitat, rela
L'obra té com a propòsit analitzar el grau en què de forma real i efectiva s'ha projectat la presència de les diputades dels diferents grups parlamentaris amb representació continuada a les Corts Valencianes al llarg del període 1983–2011, estudiant la seua presència en els òrgans de govern i dir
El llibre incideix en un tema de total actualitat: la protecció de la naturalesa i del medi ambient, analitzant les lleis vigents a la Comunitat Valenciana en relació amb l’ordenació del territori i la protecció del paisatge, estudiant de forma especial els espais protegits i la seua integració e
En les propostes de compareixences, els grups parlamentaris han de determinar les que estimen oportú substanciar en una sessió de la comissió fins un màxim de tres propostes per cada grup parlamentari.
Text que parteix de negar el caràcter excloent de la relació entre responsabilitat política i democràcia o parlamentarisme per a buscar quins són els seus fonaments i condicions en democràcia.
Analitzar diferents aspectes de les llengües i cultures minoritàries a l'europa actual. Conferència d'assambles legislatives de les regions europees.
L’obra investiga i analitza el procés d’adopció des del punt de vista de les famílies adoptives.
Aquest llibre es projecta sobre dos àmbits jurídics que, en confrontar-se, posen en relació dos poders bàsics de l'Estat: el poder legislatiu i el poder judicial.