La Conferència sobre el futur d’Europa demana més participació de les regions europees, més transparència i més participació ciutadana

Comparteix a Facebook Comparteix a Twitter

El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, ha participat este migdia en una reunió telemàtica convocada pel Comité Europeu de les Regions, per a donar a conéixer les conclusions de la Conferència sobre el futur d’Europa, un fòrum en el qual el parlament valencià també ha participat ha través de la Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals d’Europa (CALRE).

Per al president Morera, “s’ha culminat una gran faena de reflexió sobre les idees que han d'inspirar la Unió Europea del pròxim futur. Les Corts Valencianes hem sigut presents en este procés, defensant els principis de la igualtat, de lluita contra el canvi climàtic, per a continuar avançant en benestar i en prosperitat tots els pobles europeus i cooperant amb altres estats per a fer un món més just i solidari”.

Esta Conferència sobre el futur europeu va aprovar un document de 56 pàgines amb 49 propostes de caràcter general subdividides, al mateix temps, en 325 mesures o suggeriments concrets de reforma. En total, les propostes s’agrupen al voltant de nou blocs temàtics: canvi climàtic i medi ambient; salut; economia, justícia social i ocupació; la Unió en el món; valors i drets, Estat de dret i seguretat; transformació digital; democràcia europea; migració; educació, cultura, joventut i esport.

Les conclusions concentren les seues propostes en tres dimensions: d’una banda, el desenvolupament accentuat de polítiques que ja estan en els Tractats, com per exemple, clima i medi ambient, agricultura, economia, competitivitat, salut, justícia social, ocupació, migració, educació, cultura, joventut i esport. En segon lloc, en les conclusions de la Conferència s’insisteix en la necessitat de la participació ciutadana en tots els nivells i àmbits possibles de l’acció de la UE; al costat de l’exigència, també general, de major transparència. Participació de ciutadans en general, dels joves, de les dones, però també dels actors socials, d’organitzacions no governamentals, i dels diferents nivells de govern, nacional, regional i local.

En tercer lloc, les conclusions de la Conferència, basen l’aprofundiment en el caràcter democràtic de la Unió en l’enfortiment de la participació d’altres subjectes en el seu procés decisori i en la seua estructura institucional, on sempre s’ha defensat des de CALRE la participació activa en la presa de decisions que afecten a tots els territoris europeus dels parlaments i cambres legislatives no estatals existents en tota la Unió. Per això, el document fa una reafirmació del principi de subsidiarietat, inclòs com un apartat separat dins del bloc dedicat a la democràcia europea. Així, es diu que "la subsidiarietat activa i la governança multi-nivell són principis clau i característiques fonamentals per al funcionament de la UE i la rendició de comptes democràtica”.

Algunes propostes destacables es troben en el capítol 5 (Valors i drets), en el qual s’afirma que els valors i principis de la UE han de ser "condicions no negociables, irreversibles i sine qua non per a l’adhesió a la UE", però també per a la permanència en la mateixa i, en este sentit, es proposa reforçar el mecanisme de control de l’Estat de dret. I en el capítol 7 (Democràcia europea), es proposa passar de manera generalitzada a l’ús de la majoria qualificada, abandonant l’exigència de la unanimitat en sectors clau; dotar d’iniciativa legislativa al Parlament Europeu; o introduir les llistes transnacionals per a l’elecció dels seus membres (cosa que el propi Parlament Europeu acaba de proposar també en la seua Resolució de 3 de maig de 2022).

S’obri ara el torn a les institucions europees (Parlament, Consell i Comissió) perquè analitzen les propostes i facen la seua pròpia aportació a la reforma de la UE. En este sentit, el president Morera considera que en esta fase que s'obri, “les institucions europees haurien de fer un esforç notable per a implicar més la ciutadania en esta reflexió per a enfortir Europa, ja que una conferència tan important com la que s’ha fet no ha transcendit més enllà de l’àmbit polític i és necessari que la societat civil analitze les propostes, les millore i faça les seues pròpies aportacions”.

Imatge d'arxiu d'una reunió de CALRE a Brussel·les
Galeria

Comentaris