València, 21 de juny de 2016 – Este matí, al Saló dels Espills del Palau dels Borja, han pres possessió del càrrec els síndics de Comptes triats per les Corts Valencianes. Després de prometre o jurar el càrrec, el ja nomenat Síndic Major, Vicent Cucarella, ha fet el seu primer discurs, que reproduïm a continuació.

Molt Excel·lent Sr. President de les Corts, Membres de la Mesa, Síndics dels grups parlamentaris, representants de les institucions valencianes, Síndics de Comptes, familiars, amics, senyores i senyors,

Com a valencians compromesos amb el nostre poble, és per a nosaltres un gran orgull haver rebut aquesta encomanda de les Corts Valencianes. És cert que la tasca és feixuga, però també és evident que suposa un repte apassionant, que Marcela i Antonio ja vénen desenvolupant i que jo ara encete amb molta il·lusió, esperonat per la confiança que tots heu dipositat en nosaltres.

Volem començar aquestes paraules posant en valor el treball de la Sindicatura, una institució independent, estatutària, hereva de la figura del Mestre Racional en l’antic Regne de València i exemple de recuperació de l’esperit d’autogovern del nostre passat foral. Una institució encarregada d’auditar i fiscalitzar els comptes de la Generalitat, dels organismes que en depenen, de les universitats i també de les corporacions locals valencianes. Un treball aquest imprescindible per al control dels diners públics: eixos diners que en moltes ocasions sembla que no són de ningú, però que en realitat són de tots i cadascú dels valencians, motiu pel qual cal traure’ls profit de la millor manera.

Per això mateix, no simplement hem de procurar que els comptes respecten els principis comptables i complisquen les lleis vigents (d’açò s’encarrega l’auditoria de regularitat); sinó que també hem d’avançar en que la gestió dels recursos humans, materials i pressupostaris es realitze cada vegada de manera més econòmica, eficaç i eficient. D’aquests aspectes s’encarrega l’auditoria operativa i cal valorar adequadament la seua importància.

Gastar de manera eficient ja és important quan l’economia avança i els ingressos pressupostaris augmenten; però es converteix en transcendental en un escenari d’ingressos baixos, on és important saber “fer més amb menys”. Açò els valencians bé que ho sabem, perquè els nostres ingressos públics sempre han sigut relativament menors als d’altres territoris per culpa de la discriminació que patim en el sistema de finançament autonòmic.

Però a més a més també pot passar que els ingressos s’estanquen i fins i tot minven. Aquest escenari de decreixement o d’estat estacionari no ens queda gens lluny i ens arriba per dues vies diferents, però relacionades. Per una banda, per una crisi econòmica i un sistema fiscal molt dependent del cicle econòmic. Per una altra, com a conseqüència de les limitacions imposades per un planeta finit, que mitjançant el canvi climàtic està exigint respecte i sostenibilitat. Els recursos naturals i energètics són cada vegada més escassos i no podrem seguir creixent indefinidament de manera exponencial. Per aquestes dos raons és important l’esforç per gastar no sols bé, sinó cada vegada millor.

I encara cal afegir un altre motiu molt important, com és el fet que la major part de la redistribució de la renda s’aconsegueix per la via de la despesa. Per tant, gastar bé i de manera equitativa és clau per a garantir uns serveis públics de qualitat i universals; i així procurar igualar les oportunitats de tota la població i aconseguir que els serveis de l’Estat del Benestar arriben a qualsevol ciutadà en funció de les seues necessitats.

Aleshores, davant d’aquest escenari que estem vivint, l’anàlisi de l´eficàcia i l’eficiència és clau per tal d’oferir els serveis públics amb la màxima qualitat i el menor cost. I en aquest àmbit és molt important que la Sindicatura de Comptes seguisca contribuint amb informes tan notables com els realitzats durant els últims anys.

Vull aprofitar aquest últim aspecte per enaltir el treball de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, una institució admirada fora del nostre territori i possiblement poc valorada pels propis valencians (em sembla que aquest és un defecte nostre). Haurem de continuar en la línia ja iniciada per la Sindicatura i fer encara més esforços per a donar a conéixer els treballs realitzats. Al mateix temps caldrà avançar en la necessitat de comptar amb instruments legals que ens permeten accedir a la informació de terceres persones o d’entitats rellevants per a la nostra funció.

L’adequada publicitat dels nostres resultats compensa en part l’absència de determinades mesures coercitives, a les quals la Sindicatura encara no té accés. Facilitar la comprensió dels resultats obtinguts servirà per a que els valencians augmenten la seua confiança i se senten més propers a la seua Sindicatura de Comptes. I si les conclusions d’aquestes auditories confirmen la qualitat de la gestió pública analitzada, el seu coneixement servirà també per a recuperar la confiança dels ciutadans en les institucions públiques.

Curiosament, els organismes de control extern d’altres territoris tenen com a referent els mètodes de treball de la nostra Sindicatura, a la qual valoren per la qualitat del seu treball i també per la immediatesa dels seus informes. I si això és així és per un molt bon equip de treballadors (excel·lents auditors, lletrat, tècnics, ajudants, personal de secretaria i d’administració), encapçalats pels tres Síndics ací presents i per la Secretaria General.

Gràcies, Rafael.

Gràcies, Marcela.

Gràcies, Antonio.

Des d’ací us vull donar les gràcies no sols com a valencià orgullós de les seues institucions. Us les done també en l’àmbit personal, perquè des del dia que es va proposar el meu nom he trobat en vosaltres unes persones compromeses i disposades a ajudar-me en aquest procés meu d’adaptació des del món de la investigació econòmica al de l’auditoria.

Som conscients del doble repte que assumim: per la importància de la institució i pel bon treball fet fins ara. Amb aquesta encomanda de Les Corts som també conscients -com deia el poeta- d’estar assumint la veu del nostre poble: la paraula justa i honesta, sense pensar en res més que en el nostre poble.

Ens esforçarem per no decebre la confiança que tots heu dipositat en nosaltres.

Moltes gràcies.