Molt Honorable President de la Generalitat.
Excel•lentisim Senyor Delegat del Govern.
Excel•lents i Espectables membres de la Mesa de Les Corts.
Excel•lentisim senyor Jefe del Cuartel General Terrestre de Alta Disponibilidad.
Honorables membres del Consell.
Il•lustres Sindisc dels Grups Parlamentaris.
Il•lustres diputats i diputades.
Autoritats, senyores i senyors.

En primer lloc, agrair al Honrat Lletrat Major el seu informe que ens ha il•lustrat a tots sobre les activitats de la Cambra.

En una Democràcia, el Parlament és una Institució essencial on s'exerceix pels representants dels ciutadans una quádruple funció. Una puntual, però transcendental, l'elecció del màxim representant polític de la Generalitat, el President, i, d'una manera continuada, i no menys transcendent, la funció legislativa, la de control del Govern i la d'impuls de la funció del Govern.

Convindria, en una ocasió com la de hui en que celebrem el Dia de Les Corts Valencianes, preguntar-nos si aquestes funcions s'han complit en la Legislatura de estes Corts recentment finalitzada.

Partiendo de los datos facilitados sobre la actividad de la Cámara y comparándola con la de otros parlamentos autonómicos en primer lugar podemos afirmar que Les Corts Valencianes es el Parlamento más activo de España en cuanto al número de iniciativas presentadas, en total 74.767, más del doble que el siguiente que es la Asamblea de Madrid con 36.431.

Si tomamos sólo 2014, las 23.168 iniciativas presentadas en Les Corts en ese año son más del doble que las presentadas en el Parlament de Cataluña (10.620), más del triple que en el Parlamento Andaluz (7.605) y más del quíntuplo que las del Parlamento Vasco (4.507), de modo que sumando las iniciativas de los parlamentos vasco, andaluz y catalán no alcanzan a Les Corts Valencianes.

Llama la atención, en segundo lugar, por ejemplo, la enorme diferencia que existe en el número de peticiones de Comisiones de Investigación o estudio que aquí es de 198 presentadas (y debatidas) frente a las 11 de la Asamblea de Madrid. Asimismo es muy llamativa la diferencia en las preguntas escritas que aquí se han presentado 49.371 frente a las 5.189 de Madrid.

 
Si la comparación la establecemos con las iniciativas presentadas en Les Corts en la pasada Legislatura, comprobamos como las 74.767 iniciativas de la VIII Legislatura prácticamente constituyen el doble de las 37.361 iniciativas de la VII Legislatura.

En cuanto a la actividad legislativa, desde el punto de vista cuantitativo los 40 Proyectos de Ley presentados en Les Corts se sitúa en niveles superiores a la media del conjunto de los Parlamentos españoles (con 35,5 Proyectos) y las 42 Proposiciones de Ley, dos de ellas de Iniciativa Popular, se sitúan también en un nivel superior al del resto de parlamentos, con 40,75 Proposiciones de media. No podemos olvidar que el trámite legislativo es de una mayor complejidad en todos los casos y es el campo en el cual la calidad debe primar como bien señalaba Don Quijote en su admonición a Sancho Panza antes de que éste fuese a gobernar la ínsula de Barataria: “Amigo Sancho, leyes pocas y buenas para que el pueblo pueda cumplirlas”.

Quiero destacar que se ha legislado sobre temática de interés para la Comunitat Valenciana, independientemente, de la valoración concreta que cada uno haga de los proyectos. Así se han aprobado leyes sobre urbanismo, ordenación del territorio, cooperativas, organizaciones sindicales y empresariales, puertos, señas de identidad, proyectos estratégicos, salud, mecenazgo, Cajas de Ahorro, transparencia y participación ciudadana, lucha contra la violencia de género, uniones de hecho y cultura, entre otros muchos temas de indudable interés.

En consecuencia, si analizamos en conjunto la actividad de la Cámara bajo el prisma de lo cuantitativo podemos decir que Les Corts han estado efectivamente muy activas en la presente Legislatura, independientemente, insisto, del juicio que merezca a cada uno la naturaleza de dicho trabajo.

Dit açó, cal emmarcar el parlamentarisme valencià també en el context de crisi econòmica i social i de desafecció ciutadana cap a la política, els seus representants i les Institucions, és a dir, al si del que l'expert en Ciències Polítiques Víctor Pérez Díaz denomina en encertada expressió “El malestar de la Democràcia”. L'anàlisi d'esta situació en general ens portaria llarg temps i, a més, no és esta intervenció institucional el seu suport idoni, per la qual cosa em cenyiré a reflexionar sobre certs aspectes del funcionament de Les Corts que, al meu entendre, -i sense pretendre infringir la neutralitat obligada del discurs- mereixen algun comentari en este moment de trànsit de la VIII a la IX Legislatura.

La primera qüestió és la de la permeabilitat de Les Corts com a representació de la ciutadania respecte d'aquesta mateixa ciutadania. La qüestió no és baladí: una de les crítiques més acerbes i freqüents és la que els Parlaments viuen allunyats de la realitat de la ciutadania a la qual representen i que, en conseqüència, no exerceixen de manera adequada la funció representativa. Esta és una qüestió opinable, però és cert que Les Corts no poden ser un element estàtic, una mena d'escenari immutable de debat polític, sinó una institució viva i, per tant, evolutiva i en progrés.

Referent a açò voldría assenyalar que al final de la Legislatura s'ha aprovat una iniciativa, que ha comptat amb el suport de 3 dels 4 Grups de la Cambra i cap vot en contra, que ve a suposar un canvi qualitatiu de singular transcendència en relació amb la permeabilitat de la Cambra a la participació i que, per a mi de manera sorprenent (i amb sinceritat, també decebedora), no ha tingut cap repercussió mediàtica. A veure si aconsegueix este acte donar-li encara que siga un xicotet espai de ressò per al coneixement de la gent, perquè de veritat que és un conjunt de mesures amb les quals Les Corts Valencianes es col•loquen en l'avantguarda dels parlaments a Espanya.

La reforma del Reglament, aprovada en l'últim Ple d'esta Legislatura a la que em referisc, converteix Les Corts en una Cambra més transparent i més propera a la societat, dotant els ciutadans d'una participació que no ofereix cap altre parlament espanyol de moment.

Així, s'incorporen una sèrie de preceptes que van encaminats a possibilitar la compareixença de representants de col•lectius acreditats i experts en les iniciatives legislatives que s'estiguen tramitant, amb la finalitat que puguen emetre la seua opinió sobre la conveniència o no de la promulgació com a Llei d'estes iniciatives.

A més, en el procés legislatiu també podran participar els alcaldes, quan així ho acorde el Ple municipal, en la fase inicial de la tramitació legislativa en aquells temes que els afecten directament, igual que altres representants de corporacions de dret públic, com poden ser les Cambres de comerç o els sindicats, per citar-ne algun.

Este serà un tràmit d'obligat compliment, ja que s'estableix que no es podrà obrir el termini de presentació d'esmenes a un text legislatiu sense que s'haja substanciat este procediment de consulta i participació de la societat civil.

Igualment, es reconeix, per primera vegada en un Parlament espanyol, el dret dels col•lectius acreditats i dels ciutadans, a títol individual, a presentar esmenes a les diferents iniciatives legislatives que estiguen en tramitació sempre que complisquen els requisits establits pel reglament i siguen assumides per qualsevol dels Grups Parlamentaris. En este cas, sempre es farà referència en tot el procés de tramitació a l'autoria de l'esmena, passant a formar part del dictamen de la ponència o, si escau, de l'ordenació d'esmenes que es publica per al seu debat en Comissió.

D'altra banda, la Comissió de Peticions que tenia un escàs contingut, bàsicament centrat en la relació amb la sindicatura de Greuges, s'obri a la participació ciutadana. Així, qualsevol col•lectiu o ciutadà a títol individual podrà registrar qualsevol petició. Una vegada rebuda, s'inclourà en l'Ordre del Dia de la Comissió i, si el ciutadà ho sol•licita, podrà comparèixer, ell mateix, per a presentar la petició. Sense perjudici de la selecció de compareixences que considere la Mesa de Peticions i amb la finalitat de garantir en tot moment la diversitat dels compareixents, cada Grup Parlamentari podrà, si escau, determinar directament la presència d'un d'estos col•lectius o ciutadans encara que no ho haja disposat així el criteri de la Mesa de la Comissió.

No puc oblidar tampoc la incorporació en la Cambra per l’esmentada reforma reglamentaria d'un Portal de Transparència amb un amplísim catàleg de qüestions com ara l'agenda institucional, la consulta dels tràmits parlamentaris, el resultat concret de les votacions, tota l'organització i funcionament de la Cambra, els llocs de treball, els càrrecs de confiança, convenis, subvencions, el pressupost i la seua execució, situació dels diputats quant a rendes i tot tipus de retribucions, el pressupost dels Grups Parlamentaris i l’execució, control de l'activitat dels diputats, personal contractat pels Grups, entre altres múltiples qüestions, el catàleg de les quals pot ser ampliat posteriorment si ho aprova la Mesa.

Finalment, amb la reforma s'estableix que una Comissió promotora d'una Iniciativa Legislativa Popular tindrà dret a la presentació del text, abans de la seua presa en consideració, en la Comissió corresponent, compareixença que ara no es produïa si no era sol•licitada inicialment per un Grup Parlamentari i aprovada per la Comissió.

Es tracta, en definitiva, de perfeccionar el funcionament de la Democràcia representativa, millorant aquesta representativitat però no substituint-la per una altra cosa.

Com veuen vostes, la permeabilitat va de la mà de la transparència i entenc que la voluntat de transparència és generalitzada en la Cambra a tenor de l'expressat en aquesta disposició comentada. Açò ens portaria a considerar també si hi han preceptes reglamentaris que han quedat obsolets en els temps que corren: em referisc als articles 63 i 101 del Reglament de Les Corts que determinen com a sessions secretes les de les Comissions de Govern Interior i de l'Estatut del Diputat i la del Ple en relació amb determinades sancions a diputats. Esta és evidentment una opinió personal que em permet fer amb la millor voluntat.

En este sentit, em sembla també necessari dur a terme una actualització del reglament com a conseqüència d'algunes qüestions sorgides davant els criteris expressats pel Tribunal Constitucional després de l'aplicació de l'article 161.2 del Reglament que fa referència a l'acord necessari de la Junta de Síndics abans d'acordar l'admissió a tràmit de Proposicions No de Llei que es refereixen a qüestions que, no sent competència de La Generalitat, afecten l'interès de la Comunitat Valenciana. Encara que l'Alt Tribunal en cap moment ha declarat inconstitucional este precepte del Reglament, si és ben cert que la seua aplicació concreta ha produït sentències en contra per part del nostre màxim Tribunal, per la qual cosa crec que seria convenient ajustar el text reglamentari al criteri del Constitucional.

També és personal el criteri que les sessions de la Junta de Síndics podrien ser públiques perquè es coneguera amb precisió absoluta la posició de cada Grup en cada tema. Com així mateix entenc que milloraria la transparència si a les sessions de la Mesa de Les Corts tingueren accés representants de tots els Grups Parlamentaris, independentment de la qualificació que es determinara respecte de la seua presència.

Igualment seria tal vegada d'utilitat per al seu treball, que l'Oficina per a l'Eficiència Econòmica i el Control de la Despesa de Les Corts, creada al maig de 2012 i que ha vingut funcionant de manera no reglada, adquirira rang reglamentari amb la participació de tots els Grups i estiguera copresidida per un membre de l'oposició.

Señoras y señores, en un Parlamento del S.XXI no puede haber zonas de sombra porque las sombras sólo generan suspicacias y desconfianza.

Siguiendo con este criterio, también tengo que resaltar la gran importancia que tiene para la Cámara, en lo que a transparencia se refiere, la creación de una Unidad de Intervención de Control Interno, con la figura del Interventor que, en colaboración con la Sindicatura de Cuentas, elaborará un informe anual de las cuentas de Les Corts, cosa que sucede por vez primera en la historia de Les Corts que se sitúa con ello a la cabeza del control presupuestario de los parlamentos españoles. Añadiré que la creación de esta Unidad se ha hecho sin aumentar el personal de la Cámara, sino redistribuyéndolo, y sin ningún gasto adicional.

Para ir acabando, quisiera respecto a las cuentas de la Cámara añadir algunos datos. En primer lugar quiero destacar el ahorro llevado a cabo en la última Legislatura como consecuencia de medidas de austeridad, en paralelo con lo sucedido en otras administraciones.

En esta última Legislatura, como se ha dicho, se ha reducido el gasto ejecutado en un 27,7%: así, en 2011 el gasto facturado ascendió a 32,3 millones de euros frente a los 23,3 millones de 2014. Además, el ahorro global de la Cámara en esta Legislatura ha sido de 25,5 millones de euros. Es decir, la Cámara ha funcionado 4 años con lo que se gastó en 3 en la anterior Legislatura.

No quiero finalizar mi intervención, sin agradecer el trabajo de todo el personal de esta casa, desde los letrados, ujieres, oficiales de gestión parlamentaria, informáticos, técnicos de mantenimiento, conductores, servicio médico, policías, personal de seguridad, personal de cafetería, servicio de limpieza y jardinería. A todos, gracias por su dedicación. Entre ellos, quiero singularizar este agradecimiento en la persona del letrado Lluís Aguiló por su impecable trayectoria durante todos estos años en Les Corts que ahora finaliza por su jubilación. Muchas gracias.

Agradezco también en nombre de la Cámara el trabajo de los medios de comunicación para difundir la labor que aquí se realiza y, en su caso, poner el foco en aquellas cuestiones que consideran de interés para el público. A quienes trabajamos en esta casa nos gustaría que todo el trabajo fuera conocido en su justa medida a través de una información ponderada.

También quiero dedicar un recuerdo especial a todos los diputados, y singularmente a aquellos que no continuarán en la próxima Legislatura. Pero si me lo permiten ustedes, dada su extensísima historia vinculada a esta casa y por la cantidad y calidad de las aportaciones realizadas a Les Corts, quisiera hacer una mención especial al Excel•lent Vicepresident primer, don Rafael Maluenda, que ha estado presente en esta Cámara desde el inicio del parlamentarismo democrático valenciano. Ojala todos pudiéramos disponer de su memoria para recordar cómo estábamos entonces y cómo estamos ahora. Si así lo hiciéramos, es innegable que reconoceríamos lo mucho que hemos mejorado en este transcendental periodo de la Historia de la Comunitat Valenciana y de España. Muchas gracias señor Maluenda.

Señoras y señores, por fin intentaré responder a la pregunta relativamente frecuente de cuánto cuestan Les Corts a los ciudadanos.

Previamente, y para valorar en su justa dimensión los datos, les diré que los países de la OCDE destinan como media a sus parlamentos un 0,22% del presupuesto nacional; en Estados Unidos es del 0,20%; en Francia, un 0,23. Pues bien, la Generalitat Valenciana destina un 0,16% de su presupuesto al funcionamiento de Les Corts Valencianas y, calculando por habitante, en 2014 Les Corts han costado a cada valenciano 4,67 euros al año, esto es 38 céntimos de euro al mes.

Aun así, supongo que alguno dirá que es caro. Yo digo, señoras y señores, que 38 céntimos al mes es exactamente lo que le cuesta a 5 millones de valencianos vivir en la civilización y no en la barbarie. Porque eso, y no otra cosa, es lo que significa y ha significado en el curso de la historia la existencia del parlamentarismo democrático.

Moltes gràcies.