El passat 17 de juny, al ple de les Corts Valencianes, s’aprovà el dictamen de la comissió i hui, davant la societat civil i representants polítics dels municipis que patiren els efectes de la DANA de setembre de 2019, s’han presentat les conclusions, fruit del treball en la comissió i de la participació d’experts del món acadèmic, comunitats de regants, alcaldes de la zona i afectats en general, per a traçar així un full de ruta perquè no torne a passar.

En un acte públic, promogut per l’Ajuntament de Crevillent, han participat l’alcalde de la població, José Manuel Penalva; la diputada crevillentina i presidenta de la comissió, Aitana Mas i el President de les Corts Valencianes, Enric Morera, qui ha posat en valor el gran treball fet des de l’àmbit parlamentari “per a posar llums llargues i marcar camins per a solucionar problemes reals i concrets de la nostra societat. El dictamen que hui presentem és un exemple d’això i és una mostra de la capacitat d’adaptació de les Corts als nous temps on la col·laboració ciutadana i dels experts és fonamental perquè la tasca legislativa siga efectiva”.

Tot començà el 23 d’octubre de 2019, dia en el que el ple de les Corts aprovà la creació de la comissió especial d’estudi i el 27 de gener de 2020, la Mesa de les Corts Valencianes es reuní a l’Ajuntament d’Oriola. Posteriorment, al saló de plens, es constituí la Comissió especial d’estudi amb l’elecció de la mesa de la comissió, presidida per Aitana Mas (GP Compromís), amb la vicepresidència de Francisco Rubio (GP Socialista) i sent elegida secretària Elisa Díaz (GP Popular). La resta de components de la comissió designats pels grups eren: José F. Chulvi (GP Socialista); José Císcar (GP Popular); Graciela Ferrer (GP Compromís); Beatriu Gascó (GP Unides Podem); Miguel Pascual (GP Vox); Manuel Pineda (GP Socialista); María Quiles i Emigdio Tormo (GP Ciudadanos).

El pla de treball desenvolupat i plasmat al dictamen fa una diagnosi, en primer lloc, de la gestió hídrica, territorial, agrària i urbanística que afecta a la comarca del Baix Segura, des de la perspectiva de la prevenció dels riscos d’inundacions a la zona. També, el dictamen recull l’abast de la inundacions de 2019, així com els danys econòmics causats i, per últim, el document de treball planteja les actuacions que s’han de dur a terme des de les diferents administracions públiques, atesos els efectes del canvi climàtic, per a prevenir que tornen a passar casos com el de setembre de 2019.

De forma presencial o telemàtica, per la comissió especial d’estudi han comparegut un total de 85 persones de diferents administracions, sectors i àmbits, per a exposar la seua visió dels fets ocorreguts i fer aportacions en tant a la prevenció. La pandèmia, però, causà que es tingueren que prorrogar les compareixences, però no frenà l’activitat de la comissió.

Al dictamen es recull la documentació aportada per l’AEMET a les Corts Valencianes, on es traça una clara relació de les pluges torrencials amb el canvi climàtic al territori valencià. A este fet, cal afegir les condicions geomorfològiques del Baix Segura (també relatades amb gran detall al dictamen) i també altres deficiències detectades, com ara una conservació poc adequada de les canalitzacions del riu Segura i sistemes de defensa front a les crescudes de les aigües.

L’urbanisme descontrolat de les darreres dècades també queda reflectit al dictamen com una de les causes que afavorí l’episodi d’inundacions al setembre de 2019. Segons les dades recollides al document de treball i aportades per al Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat, a la comarca del Baix Segura hi ha vora 31.000 construccions fora d’ordenació, al que cal afegir les nombroses infraestructures del transports fetes en els darrers anys i que afecten al drenatge de la comarca.

Les conclusions del dictamen de la comissió especial d’estudi assenyalen que cal prendre mesures multinivells, implicant a totes les administracions públiques perquè actuen d’una forma coordinada en la prevenció dels riscos d’inundacions, com també en les situacions de preemergència, emergència i postemergència. També conclou el document que cal adoptar mesures per a reduir la vulnerabilitat de les persones i de les activitats socioeconòmiques del Baix Segura, que han d’estar en sintonia amb la dinàmica natural del funcionament i de la millora ecològica i hidrològica del riu.

El dictamen, que es pot consultar al Butlletí Oficial de les Corts número 176, conclou amb una llarga i detallada llista de mesures per a la prevenció d’inundacions a la comarca del Baix Segura.