Madrid, 5 d’octubre de 2016 – El President dels Corts Valencianes, Enric Morera, ha sigut la primera autoritat valenciana en obrir l’acte que han organitzat hui la Generalitat Valenciana i les Corts per a reivindicar un finançament just. Morera, ha fet una introducció i ha sigut l’encarregat de llegir els tres punts essencials del manifest que en el seu moment va aprovar el parlament i que ha assumit el Consell i els representants de la societat civil valenciana.

Segons ha destacat el President de les Corts, “este manifest posa en valor la nostra voluntat de ser, de seguir sent, i en eixa voluntat estem units tots els valencianes i valencians. Està en joc el nostre futur i està en joc la nostra autonomia, perquè sense autonomia financera no tindrem autonomia política”.

Per a Morera, “hui venim a plantejar solucions, perquè la política ha d’estar per a solucionar els problemes de la societat i no crear-los”.

El President de les Corts ha fet el següent discurs davant un saló de columnes del Cercle de Belles arts de Madrid ple de representants polítics, econòmics i socials del territori valencià i també de Madrid:

Estem ací perquè les valencianes i valencians hem sigut sempre un poble solidari i lleial amb la resta de pobles del nostre estat i en l’època de bonança econòmica, la de fa alguns anys o fa algunes dècades, hem sigut motor de l’economia del conjunt espanyol.

En l’actualitat, la nostra situació no és la millor, i, no obstant això, seguim sent igual de lleials i de solidaris, encara que la prosperitat valenciana no existeix, com tampoc existeix una igualtat i una equitat que, des de la humilitat, exigim.

No hi ha dubte que ens hem empobrit. No volem ser més que uns altres, però tampoc que uns altres siguen més que nosaltres i que tinguen millors salaris, millors pensions, millors serveis públics, millors infraestructures… En definitiva, millors condicions per a potenciar les economia productiva, l’ocupació estable i la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de les seues autonomies.

Sense anar més lluny, som l’única autonomia amb una renda per habitant inferior a la mitjana estatal i, a més, som dels quals menys rebem dels poders públics respecte al que aportem. Comprovem i vam demostrar amb dades objectives que no es compleixen els principis d’equitat i de solidaritat.

Les valencianes i valencians portem massa temps maltractats. No existeix una explicació raonable, més que la prolongació de velles inèrcies històriques, a les quals en massa ocasions s’ha sumat una falta de pressió reivindicativa per la nostra banda, una pressió que ara sí que existeix, perquè totes les forces polítiques i socials de la Comunitat Valenciana ens hem unit per a reivindicar el que ens correspon. Amb la justícia per davant, sense victimismes, perquè volem seguir sent un motor important però no volem ser ni invisibles ni comptar amb la més absoluta indiferència del govern d’Espanya.

Estem ací perquè la societat valenciana reclama el que li pertany per justícia per a educar als seus xiquets, per a cuidar als seus malalts, per a atendre als nostres dependents, per a fer que funcione amb eficàcia i eficiència la nostra administració pública. Perquè eixes persones, amb noms, cognoms, rostres, històries i un futur, volen ser tractats amb igualtat de condicions, volen viure i progressar en la nostra terra, la valenciana, sense que això siga un impediment o un greuge comparatiu.

Primer va ser el parlament valencià, les històriques Corts Valencianes. Després ha seguit tota la societat valenciana al complet la que s’ha sumat a este manifest que reclama, simple i planament, un finançament just per a la Comunitat Valenciana i que ho fa, subscrivint estos quatre punts que els presentem a continuació i que són:

1. Una reforma immediata del sistema de finançament autonòmic, amb efectes a 1 de gener de 2014, que possibilite als valencians i valencianes disposar d’uns serveis públics fonamentals (sanitat, educació i protecció social) de qualitat, i permeta de la mateixa manera l’exercici de les competències pròpies (ocupació, habitatge, medi ambient, infraestructures, cultura, promoció econòmica) i arribar, com a mínim, a la mitjana de finançament per habitant del conjunt de comunitats autònomes.

2. El reconeixement del dèficit de finançament acumulat des que es van dur a terme les transferències de competències a la Comunitat Valenciana, xifrada almenys en 12.433 milions d’euros des del 2002 fins al 2013, així com la definició i l’establiment d’un mecanisme de compensació d’estos dèficits.

3. L’execució per part de l’Estat d’unes inversions en infraestructures equiparables, com a mínim, al pes poblacional de la Comunitat Valenciana i compensar la insuficiència inversora dels últims anys.

Eixe, senyores i senyors, és el sentir del poble valencià, del seu parlament, de les seues institucions, de les seues universitat, de les seues entitats culturals, dels seus sindicats, de les seues associacions empresarials i agràries i, en definitiva, de tota la societat civil valenciana.