Funció control i impuls

L'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana configura un sistema parlamentari, la qual cosa suposa que el Consell està sotmès al control de les Corts Valencianes.

En l'exercici d’aquesta funció les Corts Valencianes tenen una intervenció decisiva en la formació i en el cessament del govern. El govern ha de respondre de la gestió política quotidiana davant les Corts Valencianes.

El control no s'efectua solament en el començament i en l'acabament de la vida del govern, sinó que es manté al llarg de tota l'existència.

Investidura

El primer i més significatiu dels procediments que hom pot emmarcar dins d’aquesta funció és el d'investidura. Així després de cada renovació del parlament i en els altres supòsits previstos en l'Estatut d'autonomia en què s'ha de procedir a l'elecció del president de la Generalitat, el president del parlament oïda la Junta de Síndics i prèvia consulta als grups polítics amb representació parlamentària s'estableix la data per a la realització de la investidura.

Els grups parlamentaris són els únics que poden presentar propostes de candidats a president de la Generalitat, en el termini de dotze dies comptadors des de la data de constitució de la Cambra o, si escau, des de la data de comunicació de la vacant en la Presidència de la Generalitat. Els candidats a la Presidència de la Generalitat hauran de ser membres de les Corts Valencianes.

La sessió d'investidura, que es fixarà entre els tres i set dies següents a la finalització del termini per a la presentació de candidatures, s'inicia amb la intervenció del candidat proposat per la Presidència de les Corts. Després d’aquesta intervenció, se suspèn la sessió per un temps inferior a vint-i-quatre hores. En reprendre’s la sessió intervenen els representants dels diferents grups parlamentaris, de major a menor, i acaba el torn el grup de què forma part el candidat, qui podrà respondre'ls conjuntament o separadament. Podrà seguir un torn de rèplica de 10 minuts cada un per part dels representants dels grups parlamentaris a qui respondrà el candidat.

Conclòs el debat es procedeix a la suspensió de la sessió i es fixarà l'hora en la qual s'haurà de procedir a la votació.

Si el candidat obté la majoria absoluta quedarà elegit com a president de la Generalitat Valenciana. Si no obté la majoria absoluta es procedirà, quaranta-vuit hores després, a una nova votació en la qual serà suficient per a la investidura el vot per majoria simple dels membres de la Cambra. Si en aquest cas tampoc s’obté la majoria simple, la Presidència de les Corts tramitarà successives propostes en la forma descrita més amunt.

Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura cap candidat no ha obtingut la majoria necessària, la Presidència de les Corts Valencianes, per acord de la Mesa, dissoldrà la cambra i el president de la Generalitat en funcions convocarà noves eleccions.

Una vegada elegit president de la Generalitat, el president de les Corts Valencianes ho comunica al rei perquè en procedisca al nomenament.

Moció de censura i qüestió de confiança

La moció de censura i la qüestió de confiança són qualificats de mitjans extraordinaris de control ja que poden provocar el cessament del govern.

El tipus de moció de censura pel qual s'ha optat a la Comunitat Valenciana és, igual que passa en la Constitució espanyola, de caràcter constructiu, el que suposa que la moció de censura ha d'incorporar la proposta d'un candidat, que en el cas de ser aprovada quedaria automàticament investit, la qual cosa permet que no es produïsquen buits en l'executiu. La moció de censura ha de ser proposta almenys per una cinquena part dels membres de la cambra, i necessita per a l'aprovació la majoria absoluta dels membres.

La qüestió de confiança la pot presentar el president de la Generalitat amb la deliberació prèvia del Consell. Aquesta es pot plantejar sobre el programa, sobre una decisió política o sobre un projecte de llei. Per a l'aprovació se'n requerix únicament la majoria simple, a diferència del que passa amb la moció de censura que, com ja hem indicat, requerix la majoria absoluta. En el cas de no assolir la majoria establerta, el president ha de presentar la dimissió i s'inicia llavors el procés d'investidura.

Interpel·lacions, preguntes i compareixences

Els mitjans ordinaris de control en el parlament són les interpel·lacions, les preguntes i les compareixences. A través d'aquestos instruments els parlamentaris obtenen una informació valuosa del govern i de l'administració que depèn d'això per al desenvolupament d'actuacions futures alhora que els permet desenvolupament una crítica de la tasca duta a terme pel govern.

Les preguntes parlamentàries, que poden ser escrites i orals, tant en comissió com davant el ple, van dirigides a qüestions de caràcter concret i puntual, mentre que les interpel·lacions, que únicament es poden desenvolupar en el Ple de la cambra, tenen per objecte qüestions de política general, bé de tot el Consell o d'algun departament en concret.

Setmanalment, quan hi haja sessió ordinària de ple, el president del Consell compareixerà davant el Ple per a contestar preguntes d’interés general per a la Comunitat Valenciana, que formulen els síndics dels Grups Parlamentaris.

Per últim, les compareixences que poden desenvolupar-se tant en Ple com en comissió permeten que els membres del govern i també altres autoritats o funcionaris públics puguen informar amplament sobre un tema.

Proposicions no de llei i mocions

Les proposicions no de llei i les mocions subsegüents permeten que les Corts Valencianes fixen la posició o manifesten la voluntat sobre un assumpte o un tema determinat, però l'acord no té caràcter legislatiu, ni força jurídica vinculant i, per tant, el seu abast té un caràcter estrictament polític.

Nomenaments i eleccions

Les Corts Valencianes tenen entre les seues funcions la designació dels membres de determinades institucions de la Generalitat Valenciana entre les quals cal destacar l'elecció dels membres de la Sindicatura de Comptes i del Síndic de Greuges, institucions dependents de les Corts Valencianes. També li correspon a la cambra valenciana l'elecció dels membres del Consell Valencià de Cultura, del Consell Jurídic Consultiu i la dels senadors en representació de la Comunitat Valenciana, entre d’altres designacions.