Esta Presidència, d'acord amb tots els membres que componen la Mesa de Les Corts, han volgut en estos últims anys reconéixer el treball de personalitats que, en distints moments històrics, han treballat per esta Comunitat.

En 2012 recordarem, a través d'este acte institucional i de la visita a molts pobles, als diputats que participaren en la Constitució de Cadis. Constitució que ficà les bases per a una Espanya moderna. Però, durà poc aquell projecte, tan sols dos anys.

La setmana pròxima, el 4 de maig, farà just 200 anys que per mig del Decret de València és derogava la Constitució de Cadis, a escassos metres d'ací, al Palau de Cervelló.

El que pasà amb la Constitució de Cadis va tornar a passar mes vegades. Una sucesió constant de Constitucions amb una gran inestabilitat política, no exempta de guerres i odis. Fins arribar a la vigent Constitució de 1978, fa ja 35 anys, i que acceptada per una immensa majoria va fer possible el "Estat dels Autonomies.

En 2013, en les Altes Distincions, vullguerem reconéixer a les personalitats que varen formar part del Plenari que va donar els primers passos per a que la nostra Comunitat històrica tinguera el seu propi Estatut, i començaren a caminar unes Corts com les que tenim, i el seu propi Govern. Any i mig abans d'aprovar-se la Constitució Espanyola, el 6 d'agost de 1977, ja es va reunir el Primer Plenari de diputats.

Com a President de Les Corts, estes són els ultimes Altes Distincions que entregaré en esta legislatura, perquè no és costum que en any d'eleccions autonòmiques és donen estes Distincions.

Enguany, els membres de la Mesa hem estimat oportú reconéixer el treball discret, i professional de funcionaris, que amb il.lusió i determinació, escomençaren un procés indicant els millors camins per a anar construint la nostra Autonomia, en una etapa nova per a Espanya, i per tant, per a esta terra.
 

Durant l'etapa preautonòmica, des de l'aprovació de la Llei de Reforma Política a finals de 1976 fins l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana en 1982, una incipient administració autonòmica tenia que posar-se en marxa, amb funcionaris de l'administració central i local. Persones que apostaren per este procés i que anaren contribuint a donar forma administrativa, jurídica i procedimental, a este període de la història.

Hui fem entrega de les Altes Distincions a 5 persones que treballaren, calladament i amb decisió, des de llocs tècnis en aquells anys. Aleshores tot estava per fer. En estos 32 anys hem avançat molt. No sols es feu l'Estatut sinó que s'han fet posteriors reformes per actualitzar-ho, en uns grans acords de les principals formacions polítiques, tant en esta Cambra com en les Corts nacionals i en el Senat. I estic convençut que eixos grans acords deuen ara, mes que mai, seguir sent essencials per a pendre decisions i fer una Autonomia que continue sent referent en la seua gestió parlamentària i de Govern.

Sense pedre de vista les qüestions que ens fan sentir com a poble, el valencià, diferenciat i singular, i que forma part d'un tot, que és la nació espanyola. Som hereus d'una llarga tradició parlamentària, que ens ve des de el segle XIII. L'orige d'estes Corts les recordem cada dia en vore la rèplica de l'escut dels tres braços que presidix el Saló de Plens, junt a la senyera i la bandera espanyola. Aquelles Corts tingueren una vida desigual al llarg dels segles, fins la desaparició definitiva en l'abolició dels Furs a conseqüència de la batalla d'Almansa, el 25 d'abril de 1707, fa hui 307 anys.

Després de l'aprovació per referèndum de la Constitució Espanyola, va ser possible que tinguerem un Estatut d'Autonomia, el qual va ser, és, i seguirà seguent, motiu de satisfacció. Pèro també de reflexió: Cal aprendre de l'experiència històrica, i hem comprovat que és millor la reforma amb acords que les ruptures. La voluntat dels valencians era compartida: volíem aleshores i ara que es reconegera quí som i també, què ham segut en la història.

Precisament, estos dies ens ha deixat, qui va ser president del govern en aquells moments, Adolfo Suárez. Ell, junt a altres polítics, baix l'impuls del Rei Joan Carles, varen fer possible eixa realitat constitucional que ens empara a tots, i que tots deguem defendre-la.

Espanya després de l'aprobació de la Constitució i dels Estatuts dels 17 comunitats autónomes, mes Ceuta i Melilla, s'incorpora de ple dret a la Unió Europea. Formem part d'un tot. En estos últims anys, moltes de les nacions que componen la Unió Europea, han atravesat un període dur de crisi econòmica.

En Espanya s'ha vist agreuja per un gran nombre de persones que han perdut el seu treball i d'altres, especialment jóvens, que encara no l'han trobat. Crec que eixe deu de ser l'esfors comú de totes les institucions.

Entenc que considerar que el sistema autonòmic vigent és totalment inútil per a solucionar els problemes, com diuen alguns, o encara mes, proposar la independència d'algunes parts d'Espanya, és una absoluta irresponsabilitat, al marge de la seua inconstitucionalitat.

Torne a dir: les reformes consensuades són sempre millors que les ruptures. El poble valencià, constituït per les províncies de Castelló, Alacant i València, és diferent a qualsevol altre. Tenim la nostra pròpia identitat, la nostra senyera, la nostra llengua, les nostres costums, i respetem a tots els demés, de la mateixa manera que demanen respecte per a nosaltres.

El nostre govern, i estes Corts, des de fa molt de temps, han demanat al govern d'Espanya allò que ens correspon i és just, i aixina seguirem fent-ho fins a conseguirho.

Però hui, a més de celebrar el Dia de Les Corts, com han dit al principi, fem entrega de l'Alta Distinció Francesc de Vinatea. Per aixó vullc agrair a la senyora Julia Sevilla, al senyor Vicent Miquel, al senyor Enrique Lucas, al senyor Manuel Vela i al senyor Rafael Tamarit la seua contribució a la nostra Autonomia. Cada un des d'un àmbit, discretament pèro amb la professionalitat que caracterisa als funcionaris, han treballat per fer que hui tingam el nostre Govern propi, unes Corts autonòmiques i unes Institucions característiques al servici de tots els valencians, amb eixe respecte a la unitat des de la diversitat.

Julia Sevilla, va ser la primera lletrada d'estes Corts i s'ha jubilat recentment. Junt a Lluis Aguiló i a Francisco Visiedo, treballaren açí des de 1983 dins dels Servicis Jurídics d'esta Cambra, i anaren resolguent els nombrosos problemes que cada dia apareixien dins d'una Institució que naixia inexperta, però a la que la societat li demanava molt. Proba del seu bon saber i fer és el llibre que Les Corts hem editat i que `presentarém en uns dies.

Vicent Miquel, va ser Secretari del Consell Preautonomic i del Plenari de diputats, i també secretari de la Comissió de Transferencies entre el Consell i l'Estat, i entre el Consell i les Diputacions. Per les seues mans passaren actes, disposicions, acords... pèro no sols els documents finals. Només ell sap la de borradors i papers escrits, a ma i a màquina, que és feien fins arribar a un text definitiu. Proba d'això són les carpetes amb documentació que ha donat a Les Corts que li agraïsc públicament.

Manuel Vela, Rafael Tamarit i Enrique Lucas foren els responsables de la Tresoreria i de la Interva véncer en els Consells preautonòmics, els primers en l'etapa del President Albiñana, i l'últim amb el President Monzonís. Provinents de l'administració local entengueren la a posta pel nou procés autonòmic i a ell, dedicaren moltes hores i sacrificis personals. Fins al punt d'involucrar-se directament en la redacció de l'Estatut en algun cas, com ho prova la documentació donada a les Corts que li agraïsc públicament.

Hui, Dia de Les Corts Valencianes, hem de fer present la mesura, la prudència, l'esforç col.lectiu i la il.lusió, per treballar per un demà on tots junts pugem garantir el millor dels futurs per als valencians.
Enhorabona als Distinguits per tot el que feren en favor del procés autonòmic en la Comunitat Valenciana, i que Deu els done molts anys de vida.

Moltes gràcies a tots per la seua assistència per a commemorar el 25 d'abril, el Dia de Les Corts Valencianes.