Després del parèntesi obert per la pandèmia de la Covid-19 en l’any 2020, l’hemicicle de les Corts Valencianes ha tornat a obrir hui les seues portes per a fer un homenatge públic a les dones valencianes, individualment i col·lectivament, i lliurar els reconeixements de les persones i entitats que han proposat els grups parlamentaris per a la celebració de "Les Corts de les Dones".

L'acte ha estat acompanyat musicalment pel Quartet de Corda València, formació creada fa 15 anys per Merche Picazo i Lola Bendicho als violins, Mara Ponce a la viola i Teresa Alamà al violoncel. Amb peces clàssiques i contemporànies, han obert i tancat l'acte d'homenatge de les Corts Valencianes a les dones, amb motiu del 8 de Març.

La vicepresidenta primera de les Corts, María José Salvador, ha estat l'encarregada de conduir l'acte i ha destacat la importància de “poder realitzar este acte en el parlament, la seu de la paraula, per donar veu i posar nom i cara a estes 12 dones homenatjades que estan construint amb la seua feina la nostra societat, que han fet història i que són el nostre present i el nostre futur”. Així, ha assenyalat que “cadascuna en l’àmbit del seu treball o de la vida ens inspiren a totes com ens van inspirar també dones que van ser referents per a nosaltres com Clara Campoamor, que fou la primera dona a intervindre al Congrés dels Diputats, o tantes altres que la van precedir com les sufragistes del segle XIX des d'Elizabeth Cady Stanton als Estats Units fins a les germanes Pankhurst a Anglaterra”. Per a Salvador, “la lluita pels nostres drets, és una lluita encara inacabada, hem avançat molt però queda encara un llarg camí on no ens podem permetre retrocessos” i ha encoratjat a totes les guardonades a “continuar transformant el món amb xicotets i grans gestos, amb el vostre treball i les vostres accions per caminar juntes cap al futur”.

En primer lloc, s'han lliurat els guardons pendents des de l'any 2020 a l'escriptora Isabel-Clara Simó, a títol pòstum i a qui ha representat la seua filla, Cristina Dalfó. Seguidament ha pujat la presidenta de l'Associació de Dones de la Mar del Grau de Gandia (ADOMAR), Raquel Llopis; de forma virtual a  l'activista pels drets de les víctimes del terrorisme Consuelo Ordóñez, qui ha enviat un vídeo d'agraïment. També ha pujat la graduada universitària amb síndrome de Down Blanca San Segundo; la cantant del grup valencià El Diluvi, Flora Sempere; la Fiscal Susana Gisbert; l'embriòloga Ana Cristina Cobo; la psicòloga i psicoterapeuta María Amelia Martínez; l'artista fallera Verónica Palomares i la presidenta de l'associació de dones emprenedores Reinventhadas, Marisa Capellín.

Les dones homenatjades en 2021 i 2022 han estat Yolanda Botella, netejadora de l'Hospital General d'Alacant, qui ha replegat el guardó en representació de tots els sectors significatius i serveis essencials que treballaren durant la pandèmia en 2021, mentre que pel mateix motiu i per 2022, ho ha fet la presidenta de l'Il·lustre Col·legi de Metges de València, Mercedes Hurtado.

Per la seua banda, la secretària primera de la Mesa i presidenta de la Comissió de Polítiques d'Igualtat de Gènere i col·lectiu LGTBI, Cristina Cabedo ha destacat en este sentit que el premi del 2021 "el volem dedicar a tot el personal de neteja dels hospitals i d’altres espais de cures com són les residències de persones majors. Serveis i treballs malauradament poc visibilitzats, àmpliament feminitzats i essencials per a les cures de la societat en general i per a lluitar contra la pandèmia. I el premi d’este any 2022 el volem dedicar al personal sanitari, amb una gran presència també de dones, que han cuidat i curat durant la pandèmia".

El conflicte bèlic a Ucraïna i les seues conseqüències també ha estat present als parlaments de hui i Cristina Cabedo també ha advertit de la preocupació "per una de les armes més utilitzades al llarg de la història en les guerres: la violència sexual sobre les dones. Parle tant de les violacions com estratègia de guerra i que ja s’ha indicat que estan passant a Ucraïna, com també de les xarxes d’explotació sexual i de tracta que estan a l’aguait per a beneficiar-se de la vulnerabilitat de les dones, i també dels xiquets i xiquetes, captant-los i traficant amb elles i ells. Cal que, en un món globalitzat, ens responsabilitzem de saber com l’explotació sexual mou al dia, ací a l'estat espanyol, 5 millions d’euros i com està connectada amb estes xarxes internacionals del sistema prostitucional. La democràcia no pot permetre guerres de cap tipus, tampoc cap a les dones. El feminisme està en contra de tot tipus de violència".