LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CCLIII v.]

ciutat per rahó de les nafres que·s dien

fetes per alguns scuders en la persona del

honrat En Ramonet de Thous e que

era molt necessari que·l molt alt sen-

yor rey metés en bon stament

lo dit regne, segons diverses vega-

des per part de la dita cort, lo dit

senyor, era stat supplicat, finalment

en presència de mi, dit Jacme de Vall-

seguer, notari e scrivà del dit braç

reyal, tota la dita cort concordant-

ment e no discrepant algú, concordà

volch e tench per bé que tota la dita

cort altra vegada lo dit senyor

rey fos supplicat fos sa mercè metre

lo dit regne en bon stament e que,

de continent, tota la dita cort pujàs

al dit senyor rey per fer la dita

supplicació. E de feyt, stant axí a-

justada la dita cort constituhït

en aquella lo dit honorable micer Nicho-

lau de Canyelles qui, en persona del

del dit senyor rey, continuà e 

f. CCLIIII

porrogà la dita cort a diluns primervi-

nent.



E la dita cort protesta ut supra.



E feta la dita continuació de cort, de continent,

la dita cort conseguint çò que concordant-

ment era stat deliberat per aquella tots

los tres braços, çò és, ecclesiàstich, militar

e reyal, axí com eren ajustats, partint-

se del dit palau pujaren en la cam-

bra appel·lada dels Àngels, en la qual

lo molt alt senyor rey era en sa

pròpria persona. Et de feyt, constituhïts tots

los dits tres braços de la dita cort,

en presència del dit senyor rey,

primerament, lo senyor bisbe de València

supplicà lo dit senyor rey que fos

sa mercè de metre e voler posar en

bon stament lo dit regne declarant,

al dit senyor, la declaració e con-

còrdia de tota la dita cort e interpo-

san-hi moltes paraules e aproprian a

aquelles la certa petició de l’Agnus Dei