LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CCLXXIII v.]

les nostres ciutats, viles e lochs del nostre

Regne de València porien venir e és versem-

blant que venguessen a perilloses scàndels,

extermini e destrucció de aquells en gran dan

nostre de aquelles. E statuïm e ordenam, que la

cort puxa e deja fer inquisició a instàn-

cia del procurador fiscal e denunciació de aquell

en cascú dels casos en los presents capí-

tols provehïts e ordenats e punir

cascú dels venints contra aquells o algú

de aquells. En açò, emperò, no entenem, ne vo-

lem ésser enteses o compreses los que

segons lo capítol: “E com soven etc.”, po-

sat dessús, són tenguts dir, dexelar o

manifestar los romanints e tornants contra

los manaments allí expressats.

E, per çò, que pràtica e eperiència mostren

la utilitat de les presents provisions e

dels defalliments de aquelles si algú ni ha

per provehir a aquells, ordenam que aquelles

sien servades en continent e duren du-

rant la present cort e encara après

f. CCLXXIIII

tro per nós hi sia provehït en altra manera en

corts generals del dit regne.



*Sisenament e derrera, lo dit senyor rey,

concloent e en sa contensió dix com era

molt necessari al príncep de haver que viu-

re per sostenir són stat e càrrech e que

per necessitat no fos costret de fer vexa-

cions e calumpnies a sos pobles e que·l

dit senyor stant baró, ab sana conscència,

fora de tal intenció e altres paraules

moltes applicant al dit propòsit que, lo

dit senyor, pregava la dit cord volguès

entendre en son donatiu e en lo dit cap lo

dit senyor feu fi e contensió molt ab-

tament.

E feta fi a les dites paraules per lo dit sen-

yor rey, de continent, lo senyor bisbe de

València se levà en peus e axí com

a prelat segons dix ab son thema e

al·legacions de la Santa Scriptura feu

moltes gràcies al dit senyor de les

NOTAS:
Petición del donativo real.