LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CCCIIII v.]

com havien a viure aquelles que serien en

guerra. E après, en lo dia de dimecres

que era comptat XXIX dies del pro-

passat mes de noembre, lo dit senyor,

en plena cort, per resposta a la sobrega e

carregosa instància que li era stada

feta per los tres braços, senyaladament

per los del braç militar, publica les

dites ordinacions. Per què als del dit braç

<militar> reyal no par que a ells stigués

bé per molts <sg> sguarts de sí asats pa-

rents que diguessen que sens altre

rahonament e sens regonèxer si en les

dites coses ha res de bo ni que lo

dit senyor fos supplicat que a-

quelles degués revocar e haver per no

fetes ne·ls par que·ls hi deia induir

que en lo regne deu haver hun pes

e una ley etc. Car, ja per les dites

coses los del dit regne no serien

en diverses leys, car ab les dites

ordinacions, o sens aquelles, la ley

f. CCCV

del regne és los furs en sos termens e

la on aquells no basten la ley és rahó

natural e aquest és lo test dels dits

furs e privilegis e no que totes les ciu-

tats, viles e lochs e tots los staments

haien una comuna ley, ans per

furs, en algunes coses és una ley de la

ciutat de València e altra del restant

del regne e una dels lochs realenchs

e altra dels lochs de senyoriu e una

de les poblacions cristianes e altra de les

poblacions dels moros e una dels

homens honrats qui no fan fahena

de ses mans e altra dels altres e

una dels clergues e altra dels lechs.

E axí mateix, és clar, que furs e

ley del regne algunes coses són

dades a hun braç que no són a

altres e contra fur pot ésser fet hun

braç que no ho serà a altre. Car, si

lo batle volia conèxer generalment de

tots los moros del regne a hun