LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CCCLXXI v.]

del dit senyor per bon stament del dit reg-

ne, o que la cort se prengués dia cert

per donar al dit senyor çò que entenia

que·l dit senyor degués atorgar e fer

a la dita cort e braços de aquella. E per

nomenar lo donatiu que la cort delibe-

ràs quals dels dits dos partits

era pus expedient e fatible a la dita

cort, çò és, o sperar que·l dit senyor

fes la dita assignació segons era dit

o que la cort se prengués lo dit dia

segons era stat rahonat. E, haüt a-

sats larch rahonament sobre les dites

coses, fon concordat en la dita cort

e per aquell que, anàs de elegir algú

del dits dos partits, la dita cort

trametés a suplicar lo dit senyor

rey que fos sa mercè ell volgués

donar lo dit dia sens altra comi-

nació, çò és, de no voler dir que ara

per lavors et e contra <av> la cort anàs

per licenciada e que sabuda clarament

f. CCCLXXII

la intenció del dit senyor, adonchs la cort

acordàs sobre los dos partits proposats.



E axí fon feyt que de continent foren

eletes certes persones de cascun braç,

les quals pujaren en la gran cam-

bra del reyal appel·lada dels Àngels,

del dit senyor rey, e feren de part

de tota la dita cort la suplicació

dessús dita. E passat algun intervall,

retornades les dites <d> persones en la

dita cort, fon rahonat en aquella,

en special per lo honorable micer Johan Mercader,

hu dels síndichs de València, com lo dit

senyor rey havia volgut donar loch

de fer la dita assignació sens la

dita cominació, ans serà mostrat

molt volenterós per devallar a fer

la dita assignació segons dessús

era stat rahonat. Per què, adonchs,

la dita cort, plena concòrdia, delibe-

rà, cloé e tench per bé que la dita

cort prengués bé lo dit terme.