Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
[f. CCCLXXXIIII v.]
calònies e penes civils e criminals
de les quals no puxa seguir pena
de mort natural o civil o mutilació
de menbre e, en derogació del poder dels
dits justícies sien stades algunes veus,
fetes letres e provisions de nostra cort
e de nostres antecessors, per les quals
era manat als dits justícies que
no poguessen fer les dites absoluci-
ons o composicions si no de consell o pre-
sent certa persona o persones e altres sem-
blants. Per çò, per aquest novell fur,sta-
tuhim e ordenam que·ls dits justícies,
liurament e sens algun contrast, puxen
fer les dites absolucions e composicions
no contrastant qualsevol letres o
provisions de nostres antecessors o
nostres o de nostre primogènit fetes
o fahedores en contrari, les quals los
dits justícies no sien o puxen ésser
astrets servar aquelles, encara que
f. CCCLXXXV
en aquelles hagués segona iussió o imposició
de qualsevol penes.
Rúbica de seguretat
e de donar fermança.
Corregim lo fur antich posat sots rúbri-
ca de seguretat de donar fermança, lo ca-
pítol qui comença “tot poblador”. Ordenam
que si algú serà conegut civílment, jura-
rà que no pot trobar o haver fermança de
dret és offerrà donar covinent cap-
leuta de la sua persona, no sia detengut
pres ans li sia <res> rebut caplevador,
sots certa pena a àrbitre e coneguda
de la cort o d’altre jutge, davant lo
qual la qüestió se menarà, e stant
axí caplevat proteguescha e defene
son plet. Per lo present, enperò, fur no
entenem en res a derogar axí als furs
antichs com nous e presents per los
quals, en certs casos, lo convengut
stant prés deu menar son plet.