LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CCCXC v.]

qual haurà advocat en lo dit plet.

E on la part qui haurà perdut lo plet

no serà stada condempnada en totes les

despeses, axí del plet principal com de

appel·lacions, mas en alguna part o en

algunes appel·lacions, en lo dit cars lo dit

advocat pach, de propri, les despeses a la

part per qui serà stat advocat, les

quals la dita part haurà paga-

des aprés, emperò, la dita renunciació e

conclusió segons és dit. E, més avant,

pach a la part contra qui haurà prestada

la dita advocació les despeses, les

quals la dita part no haurà

haudes del pleyt, entés tota ora

aprés renunciació e conclusió del plet.

En axí que pus sia cert al justícia

lo dit advocat haver advocat lo

dit plet, feta fe de les dites sentències

e faça tatxació, breu e sumària,

f. CCCXCI

per lo jutge ordinari de tal advocat; de

la qual taxació no puscha ésser appel·lat ni

ésser haüt recors a nostres officials o de nostre

primogènit; la execució per les dites despe-

ses sia feta realment contra lo dit advocat

cessant tota appel·lació e recors. E que en con-

trari de les dites coses no puxa ésser fet

algún pacte, avinença o remissió e si n’era

fet, ans o aprés, que les dites despe-

ses fossen pagades, que no valla

encara que fos fermat ab sagrament.

Per tolre malicioses advocacions ordenam

que on tot plet de recors, en lo qual la

part qui haurà recorregut haurà

a pagar les messions, sia e haia ésser

feta realment en los bens de l’advo-

cat, juriste o notari qui haurà or-

denat lo dit recors o haurà con-

cellat que tal recors fos fet.

E lo dit advocat, per alguna manera,

no·s puxa scusar de pagar les