Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
[f. CCCCXXXII v.]
Cascú francament e quitia e sens al-
guna paga o reemció puxa e li sia le-
gut traure o fer traure e portar
de la ciutat e de Regne de València a al-
tres parts emperò de nostra senyoria
pega, seu, alquitrà, fusta, cànem, cor-
des e corns donant, emperò, caució o
seguretat juratòria, per la qual
no sia pagada alguna cosa, ans lo
scrivà de la batlia sia tengut scriu-
re franca la dita caució o segu-
retat de no traure a alguna de les
dites coses fora les terres de nostra
senyoria e lo batle spaxar-lo fran-
cament axí de ca com de llà mar.
E si de les dites coses o alguna
de aquelles serà manat o fet albarà
de tal albarà o scriptura no sie
pagada alguna cosa. Manants
als dits batle <s> e scrivà e a llurs
substituhïts, sots pena de privació
f. CCCCXXXIII
de llur offici e encara de cinquanta morabatins
d’or per quantes que vegades contrafaran, que
de les dites coses no prenguen paga o
salari algú.
Lo scrivà de la batlia general de les scriptures,
actes e processes que·s fan en la dita cort
no prena maior salari que prenen, se-
gons tatxa de privilegi, los altres no-
taris o scrivans de alguns plets o causes
que·s <me> menen devant jutges de-
legats. E si contra les dites coses farà
encorrega en pena de cent morabatins
per quantes que vegades contrafarà e sia ten-
gut de restituir en doble çò que més
de la dita tatxa prés o rebut haurà.
En l’almudí de la ciutat de València ni
en altres parts de aquella no sie pres,
exhigit o levat de algú habitador
de alguna ciutat, vila o loch de Reg-
ne de València lo dret que s'appel·la