LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CCCCXXXII v.]

Cascú francament e quitia e sens al-

guna paga o reemció puxa e li sia le-

gut traure o fer traure e portar

de la ciutat e de Regne de València a al-

tres parts emperò de nostra senyoria

pega, seu, alquitrà, fusta, cànem, cor-

des e corns donant, emperò, caució o

seguretat juratòria, per la qual

no sia pagada alguna cosa, ans lo

scrivà de la batlia sia tengut scriu-

re franca la dita caució o segu-

retat de no traure a alguna de les

dites coses fora les terres de nostra

senyoria e lo batle spaxar-lo fran-

cament axí de ca com de llà mar.



E si de les dites coses o alguna

de aquelles serà manat o fet albarà

de tal albarà o scriptura no sie

pagada alguna cosa. Manants

als dits batle <s> e scrivà e a llurs

substituhïts, sots pena de privació

f. CCCCXXXIII

de llur offici e encara de cinquanta morabatins

d’or per quantes que vegades contrafaran, que

de les dites coses no prenguen paga o

salari algú.



Lo scrivà de la batlia general de les scriptures,

actes e processes que·s fan en la dita cort

no prena maior salari que prenen, se-

gons tatxa de privilegi, los altres no-

taris o scrivans de alguns plets o causes

que·s <me> menen devant jutges de-

legats. E si contra les dites coses farà

encorrega en pena de cent morabatins

per quantes que vegades contrafarà e sia ten-

gut de restituir en doble çò que més

de la dita tatxa prés o rebut haurà.



En l’almudí de la ciutat de València ni

en altres parts de aquella no sie pres,

exhigit o levat de algú habitador

de alguna ciutat, vila o loch de Reg-

ne de València lo dret que s'appel·la