LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

f. CCCCXLVIIII

carta o sens carta del dit senyor o

de qualsevol altre official de aquell, sots

certes e grans penes allí expressades. Vo-

lem e ordenam que lo dit fur sia entés

generalment e ab effecte, en axí que y

sien compreses los moros strans, en-

cara que aquelles se sien fets ve-

hïns o habitadors de algun loch del

Regne de València e encara que per al-

guns cristians, juheus o universitats, al-

james o serrahïns del dit regne

o altres fossen comprats o afermançats

o per aquells obligats al rescat aquells

aytals cristians, juheus, universitats,

moros e aljames del dit regne

o altres no puxen haver lo rescat

de habitadors e béns del dit reg-

ne acaptant o en altra manera. En

axí que palesament o amagada, di-

recta o indirecta, en alguna manera

lo dit rescat no puxa ésser haüt

[f. CCCCXLVIIII v.]

o treyt del dit regne sots les penes

en lo dit fur apposades. Mas si·s

rescaten que allò haien a fer ab

béns o diners haüts de terra de reys

de moros.



Ordenam perpetualment que alguns mo-

ros de Regne de València no se·n passen,

gosen o attempten passar en Gra-

nada, Barberia o en altres parts fora

nostra senyoria, encara que hagues-

sen licència o promissió de nós o offi-

cials nostres e encara que haien

delmat o quintat o en altra qual-

sevol manera ab nós o officials nostres

si fossen avenguts. E si lo contrari era

fet, attemptat o assajat aquells ay-

tals sien, ipso iure et facto, catius

del senyor del loch on los dits mo-

ros hauran habitats, per dos <me>

 anys pus prop passats. E los béns