LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CXLI v.]

e de nou posava aquella mateixa treva e

en aquella forma e entre aquelles persones matexes

la hon la cort seria continuada. Et en los

termens de aquell loch hon lo dit senyor sta-

ria e la dita cort se tendria e en aquells qui

partien de ací hi irien o semblants paraules.



Et de continent, per part de la dita cort fon

dit que staven e perseveraven en les protestacions

ja per la dita cort fetes en lo comencament de la

cort com la dita treva se dona. Et que no con-

sentien en les dites coses aytant com fossen

vistes ésser prejudicials a furs e privilegis de

Regne de València.



Et fetes e enantades totes les sobredites coses per

lo dit senyor rey fon dit a la dita cort

si li tornarien resposta la subvenció per ell

demanada. Et per part de la dita cort li fon

resposta que no era encara acordat ni non era

stat parlat màs que acordat ho hien e que ells

li·n retrien resposta.



En après, per part de la dita cort fon supplicat

al dit senyor rey que com ell entenès segons

f. CXLII

se deya continuar la dita cort en altre loch e

que la dita cort havia necessari certa quantitat

de pecunia, per çò, que fos sa merçè que ara anassen

per constituïts e creats síndich o síndichs aquells

o aquell qui los tres braços se concordarien e que a aquells

o a aquell ara per llavors fos donat plen poder

de manlevar e haver en e sobre lo general

de Regne de València, axí en via de censal com

en altra manera, que als dits síndichs o síndich

fos ben vist aquella quantitat o quantitats de pecunia

que per los dits tres braços concordada seria.



Et de continent, per lo dit senyor rey fon re-

spost que li plahia. Et que ell donava sa auctoritat

e drecet en la constitució dels dits síndichs

o síndich e que en tot çò que aquells farien o semblants

paraules.



*Et demun lo dit senyor rey dix que com se

duptàs és digués que en esta ciutat de

Sogorb havia morts pestilencials. Et per la

dita rahó fos stat supplicat que mudàs la cort

en altre loch, per çò, manà al dit honorable vice-canceller que

continuàs la dita cort a la vila de Castelló de la

NOTAS:
Anuncio del traslado de la sede de las Cortes a Castelló por motivo de la peste, para el 1 de febrero de 1402.