[f. CCXXXII v.]

menció e sentir la suma de les subvencions e

dons per nostre brac al dit senyor rey offeridos e

la fi e intenció de aquells demanant trellat de les

dites ordinacions e capítolls e de la suma del

donatiu segons asats largament per la dita vostra letra,

scrita en Xàtiva a vint del present mes e

any, poden les dites coses apparer vós responen que

sab nostre senyor, al qual res no·s pot amagar, lo

soberch treball que havem haüt en procehir en

los actes de la present cort en concòrdia de tots

los bracos, e sí en tots los afers no se·s pogut ni·s

pot procehir en concòrdia de tots no és cosa

de maravella, car lla on és contrarietat de affec-

cions de necessitat se segueix contrarietat de inten-

cions e és cosa novella a vosaltres, qui sabets com

lo senyor rey ha treballat per concordar algunes

de les bandositats de aquí, e sabets en quanta con-

còrdia són partits bé donchs és necessari trebal-

lar per aquelles maneres pus savies, segons la exhi-

gència del temps en lo bon stament del dit reg-

ne, ni és cosa expedient, ni útil divulgar o

publicar los remeys per bones ordinacions del pa-

cífich stament del regne, ni aquells qui·l desigen

f. CCXXXIII 

o mostren en públich, ans tro ací tota vegada

ho hem amagat sperant, primerament, universal

concòrdia almenys dels altres afers tocants la

justícia e altres actes on no·s spera gran debat e derre-

rament per final conclusió deu romanir lo pací-

fich stament del regne al qual en ubert són con-

traris aquells qui volen guerrejar e són en bando-

sitats voluntàries e dels quals sperar concòrdia

seria perdre temps e talls coses tan savi consell com

és lo d'aquexa ciutat deu lexar al qui tramet

per síndich e no deu voler si d'ell confia, çò que, altres

universitats no han demanat, tro ací majorment,

car lo dit vostre síndich e tots los altres han ja poder

general ab tota la cort de concordar en ordenacions

e si de res duptats apart pot ésser dat càrrech al

dit vostre síndich que us ho intime secretament e po-

dets bé confiar del dit síndich, qui és tal que

devant Deus e gents pot dar rahó de ses obres

e axí com les demés universitats clarament han

atorgat lo dit poder ni dit la suma del dona-

tiu és cas ni loch, mas tot açò, pot ésser remés

al dit vostre síndich per que, senyors molt honorables

e savis, per nostre descàrrech altra vegada vós in-