LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CCCCXIII v.]

lo capítol XIII qui comença: “Lo testament

o qualque altra derera voluntat etc.”



Declaram e statuhim que si en aquell

cars lo testador no haurà distribu-

its en lexes tots sos béns que·l

residim solament pertanga als vivents

ab intestat. En axí que·ls càrrechs sien

pagats de comú.



Declarants lo fur o capítol per lo senyor

rey pare nostre en cort general fet

lo qual és dat en València pridie

kalendas ianuarii anno Domini millesimo

CCCº XLIIº e comença “pari etiam racione”.



Ordenam que si sdevendrà cars que·l

fill o altre <dess> descendent o encara

ascendent ensemps ab qualsevol

strany seran instituïts hereus e altre

o altres fills seran pretrets, çò és, que

a aquells per llur pare o mare no serà

feta institució o lexa aytal insti-

tució quant a l'hereu <sera> strany

f. CCCCXIIII

sia nulla e lo fill o fills <preterits> preterints

<sus> succehesquen en la part d'aquell strany

axí com si en aquella fossen hereus insti-

tuhïts. Emperò, si aquella part no bastara

a legítima del fill o fills preterits aquells ha-

ien compliment a llur legítima dels

altres bens e simuntaran, a més de legít-

tima, <al> aquell mes sia partit entre

los fills de aquell testador per eguals

parts.



En los cassos de preterició contenguts en

lo dit fur o capítol “pari etiam racio-

ne et caetera” no sia feta dita de sentència o ig-

norància en axí <en> que·l pare o la

mare o no instituïnt ne fahent al-

guna lexa al fill o a la filla nats

o naxedors haia loch lo dit fur o ca-

pítol indifferentment.



Corregim, addicionam, declaram e mel-

loram lo fur novell per lo molt alt